Un enderroc de fa cent anys...

Pel que fa a la ciutat de Castelló són bastants les notícies documentals que parlen de l'existència de diferents hostals des de la segona meitat del segle XVIII , en què Carles III va obrir el camí de França a Cadis per València, amb parada a Castelló.

Tal vegada i per molts anys dos van emportar-se la merescuda fama, la de l'Àngel al carrer Major i la del Lleó, coneguda després com la del ferrocarril, a l'antic Pla de Tirado, després Porta del Sol.

De la Posada del Lleó, regida per Juan Fortis, o tal vegada Fabris?, partien cotxes tirats per cavalls , diligències, que permetien arribar fins a Barcelona o València i des d'allí a qualsevol lloc d'Espanya. 3 diligències diàries a València, 12, 16 i 22 hores i una a Barcelona a les 8 de la vesprada. És clar que el viatge no era gens còmode ni ràpid, per posar un exemple, la diligència que partia cada nit a les deu, arribava a València dotze hores més tard, després de recórrer durant tota la nit, els descuidats camins del trajecte.

També des d'aquella posada o parador del Ferrocarril, eixien altres diligències amb destinació als principals pobles de la província, Nules, Onda, la Vall d'Uixó, Sant Mateu o Morella, amb trajectes que podien arribar fins a les 11 hores de durada, amb uns preus mínims de trajecte a Benicàssim o Borriol de 0,40 pessetes.

Amb tot aquest tràfec humà, unit a l'expansió de la ciutat, als inicis del segle XX, La Porta del Sol, va constituir-se en el nou centre econòmic i social de la ciutat, confluència de camins procedents d'altres localitats i lloc de reunió social amb els cafés, hotels i posades, conformant un entorn urbà amb edificis de rellevant interés arquitectònic.

Així el 1903 obre les portes, enfront de la posada del Ferrocarril, en el solar de l'antic "cuartel" del Rei, la fonda Europa, que el 1923 es convertirà en l'hotel "Suizo"; el 1909 ocupa un lloc important entre els carrers de Falcó i Gasset "el mercantil" en un imponent edifici i d'entranyable record, i el Palau dels Tirado que era des del 1865 la seu del Casino, l'any 1923 és remodelat.

El 1920 el Cercle Mercantil posa en marxa la iniciativa per al nou Banc de Castelló. Un cop constituït el Consell d'Administració del banc i amb D. Enrique Gimeno Tomás com a president, l'entitat necessita adquirir uns terrenys al centre de la ciutat on aixecar el nou edifici, a prop de la seua seu, decidint-se la compra de la Posada del Ferrocarril i el seu posterior enderroc per la creació de les oficines del nou banc.

Tal dia com hui de fa cent anys, a la segona pàgina de "l'heraldo" apareix la notícia de la subhasta per l'enderroc de l'edifici de la posada per 6.923,97 pessetes, amb l'obligació per part de l'adjudicatari de deixar net el solar i perfectament separats tots els materials aprofitables d'aquest.

No sabem qui va ser el guanyador de la subhasta, però és ben cert que sobre el solar va aixecar-se i inaugurar-se l'any 1923 un nou i impressionant edifici, obra de l'arquitecte Francesc Tomàs Traver, que ara, quasi cent anys després, continua donant aixopluc a una entitat bancària, Caixabank, després d'haver estat seu del primitiu banc de Castelló i després del Banc de València.

Així, sobre aquell solar cantonada amb la Porta de Sol i el carrer Trinitat, podem veure majestuós un edifici amb un marcat caràcter eclèctic i que disposa de plata baixa, entresòl i tres plantes superiors, amb accés principal a través d'una escalinata per la cantonada, estant en origen la porta flanquejada per dues columnes d'ordre gegant avui lamentablement desaparegudes a causa d'una reforma així com unes escultures de tall clàssic que existien en els extrems d'aquesta obra de l'escultor castellonenc Joan Baptista Folía.

El patrimoni artístic desaparegut o els vestigis que resten, coneguts a través de testimonis orals, gràfics o documentals, són fonts de la memòria del nostre poble constituint pàgines importants del nostre passat que deuen ser coneguts, amb l'obligatorietat de transmetre'ls a les noves generacions. L'expansió urbanística, l'especulació del sòl i la permissivitat van permetre els enderrocs incontrolats.

Ara, alguna cosa ha canviat, ho veiem amb la reforma i treball minuciós realitzat a l'antic hotel "Suizo" per part de "Cajamar", que habilitant el seu interior per ubicar les noves oficines de la seu de l'entitat a la ciutat, ha permés mantenir els elements originaris de la seua estructura com la façana i l'escala principal. Aquest és el camí...