Diu una dita popular: "La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals". En realitat la figa en ser un siconi, una infructescència que s'ha format a partir d'una inflorescència, és considerada, des del punt de vista botànic un fals fruit, no com un fruit en si mateix, sinó com un receptacle que conté centenars de petits fruits que vulgarment anomenem "pinyolets" o llavors, però que sorprenentment, són les seues flors; per tant una figa no és una fruita i el que potser creuríem que són llavors, són realment flors. El "fruit" de la figuera no és tal; és en realitat una infructescència, procedent d'un receptacle carnós que oculta en el seu interior a les flors, masculines, femenines i estèrils.
Les figues, quan ja estan madures, es tornen extremadament atractives com a aliment per a una gran diversitat d'ocells. Aquests juguen un paper molt important en la propagació de noves figueres, ja que al consumir les figues també ingereixen les llavors i les dispersen.
És cert que la majoria de
les figueres que es conreen a la Plana i a la resta del País, són
partenogenètiques, i que per selecció artificial, s'ha aconseguit que siguen
capaces de madurar les figues sense fecundació, no sent ja necessària l'acció
de les anomenades vespes de les figues.
Les figueres poden ser de
dues varietats, les uníferes, d'una sola collita anual, generalment al mes d'agost,
"per sant Llorenç, figues que tens", o bíferes, de dues collites, una
de figaflors, que maduren ara, pels voltants de Sant Joan, i l'altra de figues,
des de mitjan agost.
Les que ací a la Plana de
Castelló són conegudes com a figaflors, la primera collita de les figueres que
en fan dos cada any, a molts altres llocs, sobretot al sud del País Valencià i
a les Illes s'anomenen bacores, breveres, o per allò del temps de la seua
maduració, figues de sant Joan, unes figues de pell molt fina, més grans i sucoses
que les de varietat unífera, entre les quals destaquen les varietats blanca,
napolitana, de la goteta de mel i de Coll de dama.
Les figues flors, entre les quals destaca la colar, normalment es consumeixen en fresc mentre que les figues de varietats d'una sola fructificació anual, tot i ser en general més xicotetes, es consumeixen tan en fresc com en sec.
No hi ha millor plaer que
assaborir una figa fresca acabada de collir junt la soca de l'arbre, però quin
goig menjar figues quan no és el seu temps. Conten els vells llauradors de la
Plana que antigament, sempre en portaven de seques dins les butxaques,al saquet
o al cabasset, per fer més curt el temps entre menjades.
No és difícil assecar
figues, en principi només cal una bona collita i uns dies assolejats.
S'assequen al sol senceres, després es fornegen una mica, s'escalden i
s'eixuguen de nou al sol. Es col·loquen ben pitjades dins una caixa de fusta i
s'assaonen amb una mica de timonet i fulles de garrofer. Acompanyades amb
formatge i anous o ametlles torrades són "menja de déus". Oi que no
se us ocorreria mai anomenar-les fruites?
En realitat són flors invertides que creixent dins d'una beina en forma de pera, després maduren convertint-se en la figa. Per molts anys va pensar-se que la figuera no produïa flors i que directament produïa fruits, però no, no és així, estem enfront de una "no fruita", de la mateixa manera que les carxofes en realitat no són fruits, sinó flors, i que les tàperes són una espècie de brots en escabetx.
Així que tot i que ja podeu
gaudir de les primeres figues flors de l'any, i que als mercats les trobarem a
la secció de les fruites, no oblideu que en realitat no ho són. I esperem que la collita de bacores siga
abundosa i no tant la de figues al nostre terme, ja que el refrany diu
"d'any de figues no te'n rigues", fen referència al fet que una gran
collita porta associada escassesa de pluja i minva d'altres conreus... Com
sempre mai plou a gust de tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada