Retribució del mal amb el mal... un vel al perfil luctuós: el desgraciat Sanahuja i l'esperança de futur

L'any 1887, la Guàrdia Civil com a institut armat i cos addicional de l'exèrcit, complia 33 anys i la seua presència compartia hegemonia al nostre territori, en matèria de seguretat, vigilància i orden públic, amb la policia, cos que depenia directament del governador civil. Els dos cossos tenien com a darrera finalitat promoure la seguretat ciutadana, prevenir els desórdens i delictes, i la persecució d'aquells.

Mentre que la Guàrdia Civil, va especialitzar-se en la lluita contra el bandolerisme i la defensa dels carruatges, servei d'escorta, protecció de camins i la lluita contra els carlins, estenent el seu servei en l'àmbit rural provincial, la policia va desenvolupar la seua activitat en l'àmbit urbà.

A Castelló que feia poc més de 50 anys que havia adquirit el rang de capitalitat, una ciutat que rondava els 20.000 habitants i que acabava de construir el parc de Ribalta, l'hospital provincial, la presó i la plaça de bous, el manteniment de l'ordre públic va ser assumit per la policia, amb una doble vessant, vigilància, de caràcter civil, i seguretat, amb una estructura orgànica militaritzada.

Com també la Policia, la Guàrdia Civil amb el pas dels anys, ha fet canvis significatius en la seua organització, formació i protocols d'actuació per millorar la seua eficàcia en la prevenció i resposta tots els seus serveis, destacant la coordinació en la lluita contra la violència de gènere, així com en l'atenció a les víctimes d'aquests delictes, que avui en dia, continua sent un dels problemes de seguretat més greus a Espanya i segueix sent necessari trobar noves formes de treballar per aconseguir una societat sense violència.

Segons el servei de la Guàrdia Civil, es considera violència de gènere aquella que s'exerceix pels homes contra les dones, per part d'aquells que són o han estat els seus cònjuges o d'aquells que estan o han estat units a elles per relacions d'anàloga afectivitat, fins i tot sense convivència en el moment de produir-se els fets.

I si hui recorde aquests dos cossos de caràcter estatal amb activitats semblants, és perquè tal dia com hui, el dissabte 18 de juny de 1887, fa 134 anys, és de suposar van tenir una actuació conjunta al nostre poble. Ho publicava el diari local democràtic i progressista "El Clamor de Castellón" a la segona pàgina del número 212, editat l'endemà diumenge, amb el títol "diente por diente, ojo por ojo", la màxima mosaica feta trista realitat a la capital.

"A las ocho de la mañana fue estrangulado en el llano de San Francisco el reo José Sanahuja Peris, siendo el brazo ejecutor de la justícia el verdugo Manuel Mateo de las Yeguas", condemnat per matar, a la localitat de Viver, i per gelosia a la seua esposa i un altre, i que només dos dies abans de la seua execució va aconseguir escapar-se de la presó essent novament detingut al carrer Falcó.

Crida ara l'atenció tot el luxe de detalls que acompanyen la notícia. D'una banda, informant que encara l'endemà estava exposat el cadàver en el mateix lloc de l'execució com a curiós entreteniment dels xiquets que acudeixen allí per poder veure'l, i d'altra explicant com per culpa de no tenir "ben cuidat" l'aparell de l'execució, el garrot vil, instrument que havia substituït el 1820 a la forca, en aquesta ocasió va passar de ser un instrument d'execució a un instrument de tortura, perllongant l'agonia i les convulsions del condemnat per més d'un minut, acabant amb l'espectacle quan, un corresponsal d'un diari de València, desplaçat per l'ocasió, horroritzat va advertir del fet, moment en què el botxí va augmentar la pressió del garrot.

Poc més sabem del malaurat Sanahuja, però malgrat haver passat més de 100 anys d'aquell fet, hui, la violència masclista, continua sent una realitat, per això des d'ací vull recolzar una provocadora acció de grups feministes, per visibilitzar la violència, duta a termini en aquests dies a Castelló, tenyint de vermell les estàtues de 18 dones, mostrant així la repulsa contra la lamentable proliferació d'assassinats de dones, després de l'aixecament de l'estat d'excepció, amb motiu de la pandèmia, a la vegada que servir d'altaveu per a difondre la convocatòria per a una concentració el dimarts 22 en repulsa a l'escalada d'assassinats i agressions masclistes.

Cal continuar implicant tota la població sobre la creixent i intolerable onada de violència que pateixen les dones, pel sol fet de ser dones. 19 víctimes mortals des de principi d'any, en mans de les seues parelles o exparelles, és repulsiu i intolerable. Cal mà dura contra els maltractadors, però sense odi ni venjança, com el cas del desgraciat Sanahuja...