Ahir va ser Sant Cristòfol... o no?

Tres són els patrons principals de la nostra ciutat, Sant Cristòfol, la Mare de Déu del Lledó i Sant Blai. Tot i que la Verge del Lledó, forma part de les anomenades "Marededéus trobades" i que com a tal hauria de celebrar la seua festivitat el 8 de setembre, és ben sabut que la ciutat celebra la seua festa gran el primer diumenge de maig. D'altra banda, Sant Blai es festejat segons el santoral cristià, el 3 de febrer, celebrant-se la seua festivitat el diumenge més proper a aquesta data.

Però que passa amb Sant Cristòfol? Cristòfol és patró de la ciutat des del 1698, quan el Consell Municipal a causa de l'acabament miraculós d'unes febres que afectaven la població feia dos anys, en agraïment al sant, així ho va determinar. Un dels catorze sants protectors en la religiositat popular, contra la febre, la pesta i advocat dels conductors.

Unes festes que primer es celebraven el 3 d'agost i que més endavant passaren a celebrar-se el 27 de juliol, en commemoració del dia que les monges del convent de Sant Cristòfol de València regalaren als jurats, clergues i poble de Castelló una relíquia del Sant que encara es guarda a Santa Maria.

Però com passa en tantes ocasions, el sant va ser oblidat per la ciutat durant molts anys. Es va arribar a perdre la seua festa i fins i tot la memòria del seu patronatge. Només per l'entusiasme del recordat bisbe Cases Deordal en la creació d'una parròquia dedicada al sant i la col·laboració d'un grup de veïns, va anar recuperant-se la seua celebració. Després i per uns anys, va ser la Germandat dels Cavallers de la Conquesta qui organitzà els dies finals del mes de juliol unes festes, en un intent frustrat, de convertir-les en les festes de l'estiu castellonenc.

Als anys 90 del segle passat, va ser la Junta de Festes qui va prendre el relleu i per uns anys, pràcticament fins a l'any 2000, la darrera setmana de juliol Castelló tributava afecte al patró mitjançant tota una sèrie d'actes festers, culturals, lúdics i religiosos, sota l'aixopluc de l'ajuntament.

De sobte, aquelles festes que la ciutat celebrava al voltant de la data de la declaració de Sant Cristòfol com a patró, van avançar-se unes setmanes, prenent com a eix de gir de la celebració el 10 de juliol, data que malgrat l'entrebanc que suposa l'inici de la temporada estiuenca i el corresponent i tradicional "abandonament veïnal de la ciutat", la poca implicació veïnal, incrementat per la situació pandèmica, tracta de sobreviure, mantenint-se testimonialment la celebració.

Així, ens trobem amb uns anys celebrant Sant Cristòfol a finals de juliol I uns altres, ara, recordant el patró als inicis del mes. Però realment quan és Sant Cristòfol?, quan l'església celebra aquest Sant? Consultat el santoral, la llista de sants de la comunitat catòlica, tampoc ens aclareix massa el dubte.

L'església reconeix fins a 5 "Sant Cristòfols" monjos o màrtirs: de Collesano, de Còrdoba, de la Guàrdia, Magallanes Jara i de Licia. Aquest darrer, màrtir que va viure als segles III o IV, venerat tant per les esglésies catòliques com ortodoxa, és el nostre patró.

Deixant de banda que els cristians ortodoxos, orientals o bizantins celebren la seua festivitat el 9 de maig, i centrant-nos en l'església catòlica, ens trobem que el martirologi romà el recorda el 25 de juliol, a la vegada que en el calendari mossàrab, apareix el 10 de juliol com a data de commemoració del sant.

Serà sant Cristòfol el 10 o el 25? Tal vegada sortirem de dubtes si diferenciem "festejar" de "commemorar". Festegem sant Cristòfol el 10 de juliol, celebrant una festa, manifestació d'alegria el dia del sant dels Cristòfols i, a la vegada, commemorem, recordem una data, el 25 de juliol, mitjançant la celebració d'una cerimònia. En definitiva, la diferència radicarà en la naturalesa de l'acte, si és festiu o no. I, naturalment, el 10 de juliol, no és festiu i el 25, per allò de la coincidència amb Sant Jaume, patró d'Espanya, sí.

Malgrat les dificultats del moment que estem vivint i la inquietud d'un futur que es veu amb certa inquietud, aprofitem aquests dies, ja siga ara al voltant del 10 o d'ací uns pocs, al voltant del 25, per gaudir de la festa, les rialles i la germanor que el nostre poble ens ofereix. És el meu desig en temps del patró.