El mural de Ripollés

Als inicis dels anys 80 i com a idea brillant atribuïda a l'alcalde Antonio Tirado, la ciutat va intentar tapar un problema evident que venia arrossegant-se des de feia uns anys, les imatges feridores a la vista de les parets mitgeres dels edificis alts de Castelló.

Es cedirien, amb el consentiment dels veïns, aquestes parets dels edificis de la zona centre de la ciutat a diferents artistes de la província, els més importants del moment, com Planchadell, Prades, Tasio, Traver Griñó, Vidal Serrulla o Ripollés, per "crear unes obres" amb l'objectiu d'embellir el paisatge urbà de la capital, i anar així creant-se allò que va anomenar-se "museu a l'aire lliure".

Recorde com a l'estiu del 1983 i penjat d'unes bastides a una considerable alçària, Ripollés quasi nu, per allò de la seua excentricitat i la calor, va passar-se dies i dies pintant un mural de 400 metres a la paret mitjanera de l'edifici número sis de la plaça de la Pau, sent un dels  primers murals que van mudar la grisenca pell de la paret per una explosió de color, que va rebre el suggerent títol de "Les nenes i els nens de Castelló, a tots els nens del món".

Quasi 25 anys després, començat de poc l'any 2008, algunes d'aquelles primeres peces, per allò d'estar "a sol i serena", és obvi necessitaven un manteniment i l'ajuntament, essent aleshores alcalde Alberto Fabra i regidor de Cultura Miguel A. Mulet, va anunciar un acord amb els veïns d'aquell immoble mitjançant el qual, aquells farien front a les reparacions de l'estructura i l'ajuntament a les de la rehabilitació del mural i, així, novament "el beato Ripo",  va pujar a la bastida i va repintar aquelles zones malmeses per les obres efectuades sobre la mateixa paret.

I van passar uns quants anys més I arribem al novembre del 2020. El periòdic local "El Mundo Castellón al dia" publica la notícia que el mural estava novament en perill i que, si no s'actuava amb celeritat, podia arribar a desaparèixer. El motiu els continus i constants problemes d'humitat que sofria l'edifici i que obligaven a efectuar una gran intervenció en treballs d'obra.

Sembla que la comunitat de propietaris va comunicar-ho a l'ajuntament i aquest va iniciar un procés de tramitació d'expedient des del departament d'urbanisme que és l'encarregat d'aquests menesters.

No sé si els tècnics municipals en aquest més de mig any transcorregut des de la petició veïnal fins al dia d'avui, van revisar l'expedient, van adoptar alguna mesura o simplement van aprovar o denegar l'obra.

Tinc entés que davant la possibilitat que els treballs alteraren l'estructura del mural, des de l'àrea d'urbanisme van adoptar-se algunes accions preventives per catalogar l'obra, i que el personal del MUCC va fer, segons el que marca la normativa, una catalogació i documentació gràfica del mural, i una anàlisi de la seua situació, remetent a aquell departament, en el seu dia, les conclusions pertinents, perquè el procediment administratiu continuara amb la tramitació i, finalment autoritzar o desestimara la intervenció proposada pels veïns afectats.

El cas és que hui, el mateix Ripollés declara i els veïns hem pogut contemplar com  l'obra dedicada al món del circ i de la infància, després de quasi 40 anys compartint l'espai, ha estat tapada, i davant aquesta sorpresa ens preguntem: s'han avançat els propietaris a actuar sense la corresponent llicència pels treballs? S'ha concedit per part d'urbanisme municipal una llicència quan no corresponia? S'han desentés massa els responsables del MUCC del seguiment de la petició veïnal?

Algú haurà de donar explicacions i fer-ho prompte. De moment el fet ha servit perquè els grups de l'oposició "diguen la seua", encertant en les seues crítiques o, com passa en massa ocasions, aprofitant la situació per a fer realitat allò tan popular al nostre poble "d'embolica que fa fort".