D'acord amb el que disposa l'autoritat, en aquest moment i fins meitat d'agost, són molts els establiments ubicats en 11, de les 135 localitats de la província, que des de la matinada del passat diumenge apliquen restricció de mobilitat nocturna d'1 a 6 de la matinada. Sembla que no siguen molts els pobles afectats, però si ens fixem amb detall comprovarem que, excepció feta de la capital, es corresponen majoritàriament amb els municipis més poblats de la zona costanera.
Que a la ciutat de Castelló no s'haja aplicat el toc de queda, suposa "un respir" per empresaris i veïns, però cal no oblidar que el virus també circula lliurement pels nostres carrers i que els excessos descontrolats no beneficien, a la curta ni a llarga, mai ningú.
El fet de tenir present aquest nou i ampliat toc de queda em porta al record una altra època, un altre moment i unes altres circumstàncies, aquelles relacionades ara sí, amb la ciutat, la capital, i que van suposar per uns dies una llibertat total d'obertura de les tavernes, de la festa i de l'oci, les 24 hores del dia.
Estem a principis del segle XIX, Espanya "s'ha afrancesat", Napoleó i José Bonaparte fan i desfan a parer seu. Castelló és un poble ric, el cànem dóna feina i riquesa els veïns; el coronel Pedro Lobo y Arjona és el governador. Els esdeveniments del 2 i 3 de maig de 1808 a Madrid i la consideració d'afrancesat del governador, desemboquen en el seu assassinat dins el mateix ajuntament. Corria el mes de juny de 1808...
Diuen les cròniques que aprofitant la revolta, els autors del tumult, van deixar anar a tots els presos de la presó, van saquejar el palau episcopal, van obrir tota la correspondència a l'estafeta de correus i van nomenar com a nou governador al jornaler Andrés Alcón, un dels més perversos amotinats, qui va emetre bàndols prohibint sortir a ningú de la ciutat –toc de queda-, i allò que resulta més curiós, ordenant que totes les tavernes estigueren obertes a tota hora.
És de suposar que en un Castelló "ric" els taverners degueren veure de bon gust aquesta ordre, i augmentaren per unes setmanes el seu calaix. Però no tot dura per sempre i tal dia com ahir, un 28 de juliol de 1808, dijous, van arribar a Castelló 100 soldats de tropa lleugera destinats a la persecució i detenció d'aquells que, un mes abans, havien assassinat el governador, empresonant a 40 veïns i passant per la forca aquells que van ser condemnats a mort pels fets, recuperant-se el govern de la ciutat i deixant com a testimoni per més de 50 anys suspesa de les arcades de l'ajuntament, una mà mutilada d'un dels ajusticiats i, naturalment, aquella ordre de l'obertura de les tavernes de manera interrompuda, va ser immediatament revocada.
Poc va durar aquest "estat total de llibertat" als carrers del nostre poble i "el tancament de les tavernes" en fer-se de nit, va donar el seu fruit, un major control del veïnat i un menor moviment nocturn no controlat de ciutadans, tot per contenir una possible nova revolta i de passada una major protecció i tranquil·litat pels governants.
Ara, transcorreguts 213 anys d'aquells fets, un nou toc de queda planeja a les nostres vides i colpeja l'economia dels locals d'oci, en una nova aplicació, novament sota el paraigua de la protecció, en aquest cas amb la finalitat d'aconseguir frenar l'avanç de la pandèmia.
Similituds? Coincidències? Diferències? Jutgeu per vosaltres mateixa. La història no es repeteix, però... també ara, en fer-se de nit 77 pobles del nostre territori valencià queden confinats, i els seus establiments nocturns, les tavernes del segle XXI, apaguen els seus llums. Altres temps, altres interessos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada