El díhuit de juliol...

Feia més d'un mes que tenia remarcada aquesta data a la meua agenda personal. Una data d'allò més significativa al nostre poble, per allò de l'inici del cop d'estat de l'any 1936 , de la sublevació militar contra el govern de la segona república i l'establiment de la dictadura militar vigent a tot el territori nacional, fins a la mort del general Franco l'any 1975.

Una data i una manera de governar un país que va acompanyar tota la meua infància, adolescència i joventut, i que, per no haver conegut res més, va semblar-me de pau, llibertat i prosperitat, però que després vaig poder anar comprovant només era efecte de la partidista propaganda governamental i que en realitat estàvem molt lluny de ser un país normal.

Però deixant a banda aquesta consideració del 18 de juliol com a data de repressió i control, si hui jo la tenia marcada al meu calendari era perquè no se m'havia de passar el fet de comprar el diari Levante, un periòdic que jo comprava assíduament mentre va tenir delegació a Castelló, mentre va editar el "Levante de Castellón", i que ara, per considerar-lo massa "centralista amb el Cap i Casal" només compre ocasionalment.

I perquè havia de comprar-lo hui us preguntareu? Per què hui, per finalitzar la campanya "llegir en valencià" que des de l'any 2006 i de manera anual organitza la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, amb col·laboració amb el diari, consistent en la distribució massiva d'una col·lecció de llibres pensats per iniciar-se en la lectura del valencià, amb temàtiques com els nostres clàssics, llegendes valencianes, les nostres festes, paisatges de llegenda, paraules d'amor, o aquelles temàtiques més recents les nostres cançons (2016), les nostres contalles (2017), la nostra cuina (2018) i monuments emblemàtics (2019).

I en aquesta 15a edició, la del 2021, dedicada als "parcs naturals", en què s'han anat distribuint des del passat 13 de juny, tots els dissabtes i diumenges, històries literàries al voltant del Penyagolosa, l'Albufera, les salines de Santa Pola, El Túria, El penyal d'Ifac, les gorges del Cabriol, el Montgó, la serra Calderona, la Font Roja i la Pobla de Sant Miquel, hui com dic, s'ha publicat el llibre que l'escriptor castellonenc i sobretot amic Joan Andrés, ha dedicat al parc natural de les Illes Columbretes.

Una novel·leta, l'onzena de la campanya, titulada "El far de l'Illa Grossa", que amb poc més d'una seixantena de pàgines desgrana una història-homenatge al parc natural més important de les nostres terres.

Una trama on l'illa és l'escenari d'aventures i tribulacions de dos amics que veuen lligada la seua vida a la de dos militars, uns contrabandistes i uns pescadors, en un moment temporal, segona meitat del segle XIX i unes condicions de vida difícils en aquell indret inhòspit i a la vegada meravellós d'enmig de la mar... una obreta entretinguda i que es llig d'una tacada.

No és la primera vegada que l'amic Joan participa en aquesta campanya, fa uns anys, crec que en l'edició del 2014, campanya dedicada als paisatges de llegenda, va participar amb una altra publicació, "la contalla de l'avenc" en la que a través d'una història d'enginyers i mesuraments ens descobreix els voltants del Penyagolosa, Vistabella i l'avenc misteriós del cor de la muntanya, la boca del mateix infern...

No sóc jo gent de mar, només una vegada he estat a Columbretes i no vaig passar-ho gens bé ni a l'anada ni a la tornada amb "la golondrina", però sempre recordaré l'illa Grossa, el seu far, el sender i a la llunyania el cementeri i els colors i penya-segats de la Foradada, la Ferrera i el Carallot.

Si us heu quedat sense aconseguir la novel·la perquè us haja passat per alt la data o desconeixíeu que era hui quan podia adquirir-se conjuntament amb el diari, i teniu ganes de llegir-la, de gust us la puc deixar. Us garanteix que la lectura de l'obra de Joan Andrés us transportarà a aquell lloc, com ha portat novament, ara sense moure'm de casa, la meua ànima. Gràcies, amic.