A casa nostra, al territori espanyol, Felipe Gonzalez era el cap de Govern, la campanya sobre l'obligatorietat de l'ús del casc en motocicletes i del cinturó de seguretat als cotxes, després de les més de 5.000 morts en carretera en els primers sis mesos de l'any, prenia força. Al mateix temps un fenomen cultural, el moviment clubbing d'Espanya, conegut popularment com la "ruta del bakalao", una forma d'oci nocturn que porta l'èxit de les discoteques, encumbra al valencià Chimo Bayo com a figura clau de la música electrònica espanyola.
En una Espanya que acaba de superar els 38 milions d'habitants i un Castelló de 445.000 habitants, a la nostra ciutat, una de les darreres actuacions de l'alcalde socialista Gozalbo va ser la inauguració del Planetari del Grau, focus de divulgació de ciència i entreteniment i el primer edifici d'aquestes característiques que va construir-se al País Valencià, i essent, després de les eleccions del juny, el nou alcalde José Luís Gimeno, es posa en marxa de la mà del regidor Victor Falomir el Pla especial de la marjaleria, i que ara, 30 anys després, encara porta cua, buscant una desvinculació definitiva del Pla General Urbanístic de la ciutat, en tramitació.
En aquest context mundial,
nacional i local que ara recorde, aquell estiu un grup d'amics aficionats a la
bicicleta vam comboiar el fet que hui porte al record, recórrer el "Camí
de Sant Jaume" des de Jaca fins a Santiago de Compostel·la, seguint
l'anomenat Camí francés, principal ruta de pelegrinatge de l'Europa medieval.
Van ser els darrers de
juny uns dies de preparació de "cames", alforges, materials i
bicicletes i els 10 primers de juliol de "marxa", d'aventura, de
compartir vivències i situacions, fins a arribar al destí on, l'oficina
d'atenció al pelegrí, en nom de l'autoritat eclesiàstica, el secretari
capitolar del cavil catedralici, va certificar mitjançant el lliurament d'un
document escrit en llatí i conegut popularment com la Compostel·la, que havíem
recorregut la ruta jacobea. Document que, ara, 30 anys després, i
convenientment emmarcat encara conserve com a record del poc que les persones
necessitem per estar satisfets: menjar, dormir, reflexionar i... pedalejar!
Uns anys després vaig tornar "a fer" el camí, ara amb més temps i nova companyia, a peu, de manera més pausada, però amb un resultat semblant, apreciant i percevent les xicotetes coses del dia a dia, amb moments màgics i altres no tant, amb dificultats per al cos i l'ànima i obrint la ment a nous horitzons...
Ara, en aquest estiu del 2021 i contemplant la primera Compostel·la em venen a la memòria unes frases escoltades a Jesús Jato, un dels hospitalers d'un dels tants refugis d'acollida, aquell primer Ave Fenix, de Vilafranca del Bierzo, alberg construït sobre les restes d'un antic hivernacle, unes sentències i tota una filosofia jacobina: "el peregrino camina por la fuerza de las estrellas" o aquella altra "el Camino es mágico y si no te rindes, esa magia hace que todo sea posible"...
I amb el "tuneo" d'una altra frase, en aquest cas d'una lletra del tango Volver, de Gardel, recorde que trenta anys no són res, i encara hui, m'emocione i seguisc somniant amb un projecte més que apassionant, arribar a Santiago, en aquest cas eixint des de la porta de casa, ací, a Castelló, en un temps per venir, que espere fer realitat abans de 30 anys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada