De tots els fanals que hi ha als diferents carrers i places de la nostra ciutat, el més original, volgut i estimat per tots els veïns és aquell que trobem al bell mig de la glorieta de la plaça de la independència; tingut a la ciutat com molt més que un fanal, considerat tot un monument commemoratiu i recordatori del moment i lloc en què el dia 4 de maig de 1924 va ser coronada la patrona de la ciutat, la Verge del Lledó.
Una obra de forja, modernista, dissenyada per l'arquitecte Maristany i realitzada el 1929 i construïda a l'obrador de José Mª Saez, convertint-se des d'aleshores en un emblema de la ciutat, de tal manera que popularment la plaça va ser coneguda com la de "la farola" en detriment del qual des del 1891 era el seu nom oficial "de la independència".
Un element característics per vora quasi 100 anys del paisatge urbà de Castelló, conformat per cinc llums, un al coronament i els altres quatre penjant d'una aspa de ferro adornada amb dracs alats que forma part d'un suport forjat sobre un basament octogonal de pedra, sobre la que trobem una placa recordatòria del fet de la coronació.
Espai i monument que al llarg dels quasi 100 anys d'existència ha anat adaptant-se "al nou Castelló", canviant la fisonomia urbana de la glorieta, amb l'adequació constant de l'espai al trànsit rodat, resultant a hores d'ara perillós i quasi impossible acostar-se al monument per contemplar-lo de prop o simplement llegir la inscripció de la placa, a la vegada que el pas inexorable del temps i les inclemències meteorològiques, va propiciar que en els darrers mesos "perguera" un dels focus de llum -miraculosament recuperat i restaurat pels serveis municipals-.
Ara, i dins el pla d'eficiència energètica i de l'Edusi que la ciutat està duent a termini en els darrers mesos, consistent en la substitució dels llums de vapor de sodi per lluminàries led d'una gran part de l'enllumenat públic, s'anuncia la substitució de la il·luminació tradicional "de la farola", amb la col·locació del focus que falta i modernitzant l'espai.
No serà aquesta una tasca fàcil, cal modernitzar-se, però sense perdre el sabor antic i tradicional; cal canviar els llums però a la vegada deixar el caliu de "la farola". No és prou canviar els llums, no fos cas que passara com amb els fanals de la plaça de Maria Agustina, que "per allò de la modernor" han perdut quasi el sentit original, perdent la caixa transparent tradicional de protecció dels llums , "desentonant" amb l'entorn.
Ficats a demanar, també estaria d'allò més bé que, d'alguna manera, mitjançant un pas de vianants, o un semàfor intel·ligent, poguera el visitant, local o foraster, si li vinguera de gust, acostar-se a la glorieta per poder llegir amb claredat la inscripció que recorda com aquell lloc, un dels més importants de la ciutat a l'inici del segle XX, nexe d'unió entre les rondes de Millars i Magdalena amb el passeig Ribalta, va ser testimoni de la coronació de la Verge.
La farola, tot un símbol de la ciutat per a la qual s'ha de buscar un equilibri entre la tradició i la modernitat. Els temps canvien i ens canvien, però no estem a la ciutat per perdre o canviar patrimoni, no estem sobrats, no hem de caure en algunes de les greus errades del passat, no tot ha de valer. Esperem que s'encerte amb aquests canvis que ara s'anuncien...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada