Fa referència a allò que en la variant oriental de la llengua anomenem vermell, un dels colors primaris més importants, ja que es dóna tant en els colors llum com en els colors pigment. El roig simbolitza la sang, el foc, la calor, la revolució, la passió, l'acció i la força.
Per tant, quan algú esdevé «roig» o alguna cosa es qualifica de «roja» no s'està parlant només d'un color, sinó més aviat de tot el que envolta aquest color. I així, si hui centre les meues cabòries, les meues cavil·lacions en aquesta paraula és perquè en aquests primers dies de juliol, per una qüestió o l'altra el mot està de moda, està en boca de tots.
Repassem... fa uns pocs dies i al llarg de les darreres setmanes, i parlant de futbol, "la roja" ha acaparat tota l'atenció i audiències esportives, ja siga als mitjans informatius als mitjans informatius locals o nacionals, per allò de la participació de la selecció nacional en l'Eurocopa i haver arribat, amb sort o desgracia, fins a les semifinals.
I és que amb aquest adjectiu "la roja", és coneguda popularment la selecció espanyola de futbol, des de fa més de 18 anys, quan l'aleshores seleccionador Luis Aragonés, de la mateixa manera que les seleccions Brasilera o l'Argentina, eren conegudes com la "canarinha" o "l'albiceleste" va, volent donar una identitat a l'equip, encunyar aquest àlies, que s'ha convertit en popular i conegut arreu del món, parlant-se genèricament més de "la roja" que de la selecció.
També i aquesta mateixa setmana, tot i estar en estiu i ser temps de calors, es notícia a tots els informatius l'anunci de l'arribada d'una ona de calor, la primera d'aquest estiu, curta, però molt intensa, sent el diumenge vinent el dia més calorós amb màximes esperades de 44-45 °C al sud.
Una onada de calor, a la que alguns mitjans ja han batejat com la "bèstia africana" i que de manera gràfica veiem representada en els d'eferents mapes de l'oratge amb un més que intens "color roig", color amb què culturalment associem les sensacions càlides. Així, no hi ha informatiu en els darrers dies que no acabe amb un més que espectacular mapa del nostre territori tot pintat "de roig", per damunt dels "taronges o grocs", colors que solen ser més habituals al nostre territori.
I per acabar d'adobar la situació i donar encara més protagonisme "al roig", també la situació de la pandèmia ha volgut sumar-se a la festa. Malauradament ja estem acostumats a veure com canvia de color l'anomenat semàfor de la covid, i com després de quasi aconseguir el verd, en aquesta mateixa setmana, la incidència de contagis, torna a situar-se per sobre dels 250 casos per 100.000 habitants, risc extrem, que reflectit en colors no és ni groc ni taronja, és "roig", o "més que roig", roig extrem, en algunes poblacions, situació preocupant i que ha comportat l'aplicació de noves mesures restrictives.
Diversos estudis demostren que el color roig està present contínuament a les nostres vides, fent-nos de vegades més atractius a la resta, i també per allò de la passió, fent-nos sentir més poderosos i dominants, però, atenció, també el color de la guerra, de la lluita contra qualsevol mal.
El roig pren hui el protagonisme, el roig que és capaç, malgrat la derrota futbolera de seguir provocant emocions i passions, ardor, força i entusiasme, davant el perill, l'excitació i la còlera dels rebrots de la covid, exigeix de tots dinamisme, fortalesa, voluntat i sacrifici, i un bon ventall i una bona ombra, per fer més suportable la calitja. Tot passarà i tot millorarà, no hi ha mal que cent anys dure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada