No soc filòleg, ni estudiós de la llengua, però sí que em considere curiós, molt curiós fins i tot en aspectes sense massa transcendència.
Des
de fa uns quants anys, i cada vegada que s'acosta la Magdalena amb més
insistència, escolte i trobe escrit a les xarxes socials i als diferents
mitjans de comunicació locals, en parlar de la romeria penitencial que a la
ciutat celebrem, que aquella es realitza a "l'ermita excavada en la pedra
dins el que va ser un aljub del castell", per a continuació trobar
"que el romiatge té com a destinació final l'ermitori de Santa Maria
Magdalena, un edifici religiós declarat BIC situat a pocs quilòmetres de la
ciutat de Castelló dins el seu terme municipal".
Aquests
només són uns exemples que trobem sense escorcollar massa a la Wikipedia I al
web municipal. De segur que n'hi ha molts més. Aleshores surt la curiositat,
cal parlar d'ermita?, millor d'ermitori?, és indiferent?
Tot
un tècnic que per ficar llum al dilema, es mulla afirmant que estem davant de
dos veus de significació idèntica. Sembla que l'assumpte queda resolt, i que
l'ús d'un O l'altre mot només és qüestió de gustos...
Si,
però no; al web municipal i en referència a la romeria del passat diumenge
podem llegir "més de 165.000 persones recorren el camí que uneix Castelló
amb l'ERMITA de la Magdalena, recordant els orígens de la ciutat", a la
vegada que, en un altre espai de la mateixa web se'ns convida a "visitar
el paratge natural municipal ERMITORI de la Magdalena a Castelló, i descobrir
un entorn natural, cultural i arqueològic..." amb una clara diferenciació
entre ermita i ermitori.
Mentre pel professional lingüístic és qüestió de gustos, per la municipalitat sembla cal fer distincions entre el concepte ermita com a edifici religiós, com a capella aïllada sense culte permanent i, ermitori, concepte reservat per nomenar amb l'afegit "de la Magdalena" el conjunt del paratge natural de poc més de 14 ha. que la GVA va declarar el 2006 com espai natural protegit per la seua forta vinculació amb Castelló.
Com
al joc de l'oca tornem doncs a la casella de sortida, ara amb la diferència que
la curiositat tal vegada per uns només haja fet que augmentar i, per altres
queden les coses un poquet més clares, però, estic segur que, ni pels uns ni
pels altres, amb la total certesa que el dilema estiga resolt.
Una ermita, un paratge, un ermitori, que després de la invasió popular rebuda el passat diumenge ha recobrat a poc a poc la tranquil·litat, i que des de la seua talaia continua contemplant un any més, amb els ulls de la història, com el poble fidel a la tradició, ha tornat als seus orígens.
El
dilema està servit i continuarà en boca de molts; qualsevol opció de les dues
plantejades, sinònims o conceptes diferents pot arribar a ser completament
acceptable o no. Enfront de les dues alternatives cadascú tria els seus
arguments malgrat que la persona pot arribar a no quedar del tot satisfet amb
la tria. De totes maneres no passa res, només aquesta és una curiositat en dies
de festa sense cap transcendència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada