Tot el pinar per al poble...

El Pinar del Grau és el principal recurs natural de Castelló. Un referent emocional que s'insereix en la memòria històrica de Castelló i en la de milers de ciutadanes i ciutadans que conservem records dels moments de felicitat passats a l'ombra dels pins i amb l'agradable brisa del mar.

Els seus orígens es remunten a l'edat mitjana. Al segle XIV el municipi aprofitant que el senyor feudal de Castelló, Enrique de Trastàmara, necessitava diners per enfrontar-se al seu germà Pere I "el cruel" en la lluita pel tron de Castella, va comprar aquest indret; unes 200 hectàrees, i va posar-lo a disposició comunal. Així des del 1365 els nostres avantpassats van obtenir del pinar la llenya i també allí pasturaven el ramat. Aquestes activitats comunals es van regular al segle XVIII, davant la reducció de la massa forestal.

A mitjan segle XIX, el Ministeri d'Hisenda va impulsar la desamortització de patrimoni públic per a finançar el deute i la construcció d'infraestructures; publicada el 1855 la llei Madoz, l'Ajuntament de Castelló va sol·licitar del Ministeri d'Hisenda que els béns patrimonials del municipi foren exceptuats de la subhasta i venda per la seua condició de béns comuns, entre altres, el Pinar del Grau. Corria l'any 1863 quan el ministeri accedeix a la petició incloent la massa forestal costanera en el catàleg de "Montes Públicos"; aquesta suspensió de la subhasta va fer possible la preservació dels pins d'una més que probable destrucció. Des d'aleshores, la gestió forestal del Pinar va passar a ser competència de l'enginyer del Districte forestal el qual, havia de formar i executar un pla anual d'explotació.

El 20 de novembre de 1883, l'Ajuntament de Castelló va inscriure en possessió la finca del Pinar al registre de la propietat. Per la seua banda, la Delegació provincial d'Hisenda continuava mantenint la tutela sobre la finca en tractar-se d'un patrimoni exceptuat de la desamortització. A partir d'aquell moment l'Ajuntament va iniciar un conjunt d'actuacions encaminades a descatalogar la finca comunal, amb la pretensió de recuperar la plena possessió d'aquests espais costaners i eliminar la dependència i vigilància de l'enginyer del Districte forestal i de la Delegació provincial d'Hisenda.

A les darreries de 1897, el ple de l'Ajuntament va aprovar una moció que proposava "recabar del Gobierno que los terrenos del Pinar sean considerados como paseo público y excluidos en su consecuencia del catálogo de los montes del Estado". Finalment, la llei de 18 de març de 1900, tot just hui fa 124 anys, excloïa el Pinar del Catálogo de Montes Públicos i, autoritzava l'Ajuntament "para usar, aprovechar libremente y destinar a paseo público dicho Pinar, sin perjuicio de los usos comunales a que tienen derecho los vecinos según la real orden de 21 de septiembre de 1863", establint-se que "el Estado percibirá el 20 por ciento del precio de los solares o parcelas que el Ayuntamiento haya vendido ó enajene en lo sucesivo, haciendo uso de la autorización que se le concedió por real orden de 30 de julio de 1892"

Aquest lliurament tancava una etapa en la gestió de l'espai costaner i reforçava el procés d'ordenació territorial de la franja costanera del terme. A més de la programació d'usos del Pinar, la corporació també es feia responsable de la seua gestió ordinària, tot i que la programació dels futurs aprofitaments del Pinar encara tardaria anys a concretar-se; el Pinar a poc a poc deixava de ser un espai perifèric del terme de Castelló i s'integrava en la programació territorial del front marítim de la ciutat.

Va ser durant el franquisme quan l'alcalde José Ferrer, el 1958 va cedir a l'empresa Urcosa, part d'aquells terrenys, 21,5 hectàrees, per a la construcció d'un camp de golf i d'urbanitzacions. L'espai popular va passar a ser gaudit per uns pocs.

Durant la transició recuperar el Pinar es va convertir en una reivindicació social i política. El lema «El Pinar per al poble» es va fer transversal i tots els grups polítics li donaren suport.

El primer ajuntament democràtic, baix el mandat del socialista Antonio Tirado, el setembre de 1979 va anunciar que un tros del Pinar es recuperava. El PSOE va assumir la consigna d'UCD i Coalición Democrática de preservar el camp de golf.

I arribem al dia d'avui, 124 anys després d'aquell moment històric. Els diferents ajuntaments que han dirigit la ciutat de Castelló, tots han promés que el pinar es recuperaria íntegrament, però, maluradament poc s'ha avançat en aquesta direcció. De les 200 hectàrees que va arribar a ocupar, avui els arbres en poblen només 35. I d'aquestes, menys del 40 % són d'ús públic. Què ens oferirà el futur? La història continua...