Pluja de sang... Informació esbiaixada.

A més de la pluja normal d'aigua, de la qual a les nostres terres fa temps que escassegem, n'hi ha d'altres curioses, com les pluges de peixos, de granotes o d'aranyes. Una altra d'aquestes pluges, considerades fenòmens molt estranys però reals, i més comunes a les nostres contrades són les pluges de sang.

Un fenomen aquest de les pluges de sang ja conegut des de l'edat mitjana, quan se les considerava presagis de l'imminent patiment humà. Abans ja havien estat esmentades a la Ilíada d'Homer, als textos de Ciceró i per altres escriptors i en el renaixement les van atribuir al poder diví, però el cert és que, amb els coneixements científics actuals, ja se sap que aquestes pluges ocorren a Europa i es relacionen amb les àrees desèrtiques del continent africà.

Al desert del Sàhara les tempestes de sorra són habituals i fins a un 70% de la pols generada es desplaça per l'oceà Atlàntic cap a zones de Sud-amèrica i del continent Europeu. Lles masses de pols es desplacen pels corrents de vent de les capes baixes i mitjanes de la troposfera, afectant la zona oriental de la Mediterrània, generalment des de la primavera, habitualment cap a l'estiu, però com sembla que el temps ara està boig, aquests dies, quan encara estem a la fi de l'hivern, tots els espais meteorològics de totes les cadenes televisives és fan ressò d'aquest fenomen i parlen que allà on plourà –quina sort-, la pluja serà de fang, i a la resta del territori, entre ells amb quasi la total certesa a la nostra terra castellonenca, allò només es notarà amb un cel més groguenc, més plomís.

Aquest és un fenomen relativament habitual al litoral mediterrani i a les Canàries, conegut popularment com a calima, i solen produir-se quan, com ara, tenim una borrasca o una àrea de baixes pressions davant de les costes de l'oest o sud-oest peninsular, imposant-se la circulació del sud, per tant, em resulta del tot exagerada la notícia escoltada hui mateix "llegan las temibles lluvias de sangre antes de Semana Santa".

I s'anuncia tot just hui dimarts, dia en què l'hivern astronòmic s'acomiada, ja que la primavera arribarà a les 4.06 (hora peninsular) d'aquest dimecres, i sembla que el dijous serà el dia clau. Si plou, ho farà amb fang, quina sort! Ara resulta que si per casualitat ens arriben a caure quatre gotes, aquestes amb una probabilitat molt alta, el que faran al seu pas serà embarrar i tacar de color marró tot.

És veritat que aquesta pluja és un dels grans enemics dels cotxes i les bugades, però el qualificar de terrible aquesta pluja és, com diuen ara els joves passar-se'n. Més encara, aquest fenomen és més que esperat i desitjat per aquells empresaris dels rentadors automàtics de vehicles que fan més calaix els dies següents que en la resta del mes.

Tot i que sempre ens queixem quan apareixen, les pluges de fang són molt bones per als camps, l'agricultura i les plantes en general, ja que aporten nombrosos nutrients a la vegetació. A tall d'exemple, les aportacions de fòsfor que arriben des del Sàhara són fonamentals pels nostres sòls agrícoles que, a causa de l'ús excessiu de fertilitzants presenten en molts casos escassetat d'aquest mineral.

"Temibles lluvias" són les que provoquen els monsons, fenòmens atmosfèrics que van molt més enllà d'una pluja de gran volum i força, i que principalment en aquells indrets a prop del cinturó tropical provoquen massa sovint morts, ferits i desapareguts. Això sí que és terrible!

Que arribe a ploure una mica de fang si és que arriba a casa nostra en aquests dies, no ha de ser cap problema greu, ni menys encara ha d'ocupar un temps informatiu amb titular alarmant.

Entenc que com a tècnica periodística, el sensacionalisme, cridar l'atenció del públic mitjançant l'ús exagerat de la informació, presentant les notícies de manera espectacular i dramàtica té com a objectiu augmentar l'audiència, però usar titulars cridaners que no sempre reflecteixen la realitat dels fets, també és manipulació informativa, informació esbiaixada, tergiversació, i això ni és ètic ni està bé.