Dos events històrics, dos encerts municipals...

Castelló va celebrar el 1952 com un gran esdeveniment el VII centenari de la fundació de la ciutat, any en què l'alcalde Carlos Fabra Andrés va nomenar reina de les festes a la senyoreta Amparo Fabra Gasset.

Uns anys abans, a l'excels poeta i dibuixant Bernat Artola se li havia encarregat l'esbós per a una bandera per representar la ciutat en una commemoració tarongera a València. Però sembla que l'esbós no va arribar a agradar gaire als polítics del moment i es va arxivar. D'altra banda, el 1952, l'arxiver de la Diputació i després alcalde, el senyor Codina, el va rescatar presentant-lo en una de les reunions habituals d'una de les comissions de la "Junta Central". Tots van observar com a l'esbós d'Artola hi havia una franja verda que diferenciava la nostra ensenya amb la senyera. I això va agradar.

I algú va suggerir que podia ser d'ara endavant el distintiu de Castelló en aquestes i altres celebracions. I ja amb l'emoció del moment, hi va haver veus que van proposar que es col·locara a l'extrem de la canya una cinta verda. I no només això, sinó que, cada any, s'afegís a la canya la cinta anual perquè pogueren comptabilitzar-se totes les romeries en què es participa. I, des d'aleshores, el verd seria el color de la ciutat, símbol de les festes majors .

Una cinta verda de 44 centímetres de llargada per 2,5 d'amplada, confeccionada amb teixit de raió i que va onejar al més amunt de les canyes, per pimera vegada aquell diumenge de romeria, tot just hui fa 72 anys i que, al llarg de totes les edicions posteriors, no ha parat de créixer en nombre, arribant-se aquest 2024, el passat dia 3, a superar les 160.000 cintes amb un pressupost superior als 30.000 euros. Cintes verdes que, en anys posteriors van anar compartint protagonisme amb les blaves de la romeria del Grau i les de la senyera, repartides en la tornà.

I si hui, fa 72 anys d'aquell fet, també un altre esdeveniment va tenir lloc tal dia com hui 40 anys després, el 16 de març del 1993, la inauguració del Pavelló poliesportiu Ciutat de Castelló.

Un projecte iniciat l'any 1992 per l'aleshores alcalde, senyor Gozalbo i inaugurat l'any següent pel nou cap el senyor Gimeno. Una obra més que necessària ateses les limitacions que a la ciutat hi havia en els pavellons de Castàlia i Grapa, pressupostada i finançada per la Generalitat Valenciana, amb 800 milions de pessetes i aixecat en una parcel·la de propietat municipal a la Ronda Sud, una part nova de la ciutat, en expansió.

Una instal·lació esportiva municipal que, després de 31 anys d'existència i diferents remodelacions i ampliacions, ha estat l'escenari de grans èxits en disciplines esportives com el bàsquet, el futbol sala i l'handbol, i activitats d'alt nivell de patinatge sobre gel, balls de saló, rock acrobàtic, culturisme, taekondo, gimnàstica rítmica o pressing catx.

Dos esdeveniments que van marcar un temps a les nostres festes i en el desenvolupament de la ciutat, i que hui compartim recordant que som present, però sense oblidar que també som hereus d'un passat no massa llunyà.

Ciutadans orgullosos d'una ciutat que sempre ha sabut mirar cap al futur, preocupant-se, de mantenir i fomentar les tradicions i, a la vegada, buscant sempre el benestar i la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

Recordar fets com aquests, és recordar la nostra història i als que van ajudar a fer-la possible, aquesta és també una de les maneres de garantir el futur de Castelló. Dos encerts municipals units per la casualitat el mateix dia...