Seixanta-dos del seixanta-dos...

Tot just hui, 25 de març del 1962 va ser el tercer diumenge de Quaresma i, per tant, dia de la Romeria de la Magdalena. Tanmateix, no voldria jo hui fer protagonista d'aquest escrit aquella romeria religiosa i civil, presidida pel bisbe Pont i Gol i l'alcalde Eduard Codina, i que va tenir com a protagonista principal la regina, senyoreta "Conchita" Torres.

Si hui faig menció a aquell dia, és perquè un esdeveniment extraordinari va afegir-se a aquella, l'acte històric de la col·locació de la primera pedra del que havia de ser i continua sent, 62 anys després, el nou seminari "Mater Dei" de Castelló.

El lloc elegit dins el gran solar estava guarnit de banderes, un trípode d'on penjava la pedra commemorativa i un altar, tot envoltat pels seminaristes de la nova diòcesi de Sogorb-Castelló.

Arribat el moment, el bisbe va procedir a la benedicció de la pedra, tot un símbol, ja que aquella procedia de l'antiga església de Santa Maria, al costat d'aquella s'introduïa una arqueta de zinc amb diferents objectes, entre ells, l'acta que deixava constància del fet, signada per les autoritats i una representació dels seminaristes i professors, un periòdic del dia, un exemplar del butlletí del bisbat, una medalla de la Mare de Déu de Lledó i diverses monedes de curs legal.

Cal recordar que els terrenys que havia d'ocupar la nova construcció van ser, majoritàriament cedits pels seus propietaris per aquella finalitat i que s'havia obert la possibilitat de col·laborar en la construcció mitjançant donatius que farien factible, en un temps no massa llunyà, veure acabada l'obra. El 5 d'octubre de 1962 el Butlletí Oficial de l'Estat aprovava "una generosa subvenció a cobrar en tres anualitats a favor del nou Seminari", també molts diners van recaptar-se la Quaresma de l'any 1964 quan des del bisbat va rellançar-se una gran campanya per donar més impuls a l'obra. Aquesta construcció va ser fruit de la Providència Episcopal del 2 de setembre de l'any 1961 conseqüència directa del Decret Consistorial i la Butlla del Papa Joan XXIII dictats a Roma el 31 de maig de 1960 que donaven origen a la nova diòcesi castellonenca.

L'obra va ser dirigida per l'arquitecte madrileny senyor Cubillo de Arteaga qui fent ús de materials senzills com el totxo i donant molta importància a la utilització de les vidrieres, va dissenyar els 11 pavellons del complex. Les edificacions, de planta quadrada i amb patis centrals, s'ordenen en una implantació ortogonal amb espais lliures generosos i pèrgoles de comunicació. Els aularis i elements comuns o estrets buits verticals havien de contrastar amb el volum completament cec de la capella que constituïa la peça més representativa del conjunt, un rotund volum prismàtic tancat amb murs de maó, de planta quadrada i quatre tribunes a les cantonades, que conformen una creu grega il·luminada zenitalment per un vitrall realitzat per l'artista alacantí Arcadi Blasco, sent una de les vidrieres més grans i peculiars d'Espanya pels gairebé 400 metres quadrats, la tècnica en formigó i la disposició horitzontal.

L'altar se situa al centre, els assistents ocupen tres dels braços i queda la part posterior del presbiteri per al ritu de l'ordenació sacerdotal. La façana és d'una gran sobrietat i hi destaquen la creu i una àmplia pèrgola correguda.

Poc més de 4 anys van ser més que suficients perquè l'obra quedara enllestida; així el 7 de maig del 1966 aquell complex que a partir d'aquell moment havia d'acollir els seminaris diocessans major i menor, va ser inaugurat pel mateix bisbe Pont i Gol. Cal recordar que ja el curs 1961-92 l'activitat formativa havia començat ocupant fins al nou curs 1966-67 l'antiga Casa dels Òrfens del bisbe Climent.

Però el temps no passa de franc i la Diòcesi, encarregada de conserva aquest edifici a la vegada que perdia vocacions, va haver de destinar per fer front a les despeses econòmiques constants, alguns dels seus pavellons a altres menesters, acollint en els anys de la seua història diferents usos, des de la seu de l'antic CUC, el col·legi diocesà Mater Dei, trobades pastorals, culturals i de grups d'oració i altres activitats dirigides a desenvolupar un tipus de vida en relació amb la natura, ja siga per a la meditació, el recolliment, la formació, la comunicació o el simple l'esbarjo.

Un centre que hui, compleix 62 anys d'aquella primera pedra i que més de mig segle després, continua donant resposta, a través de diferents accions, a les inquietuds de formació cristiana de molts fidels de la província. Per molts anys!