Ahir, puntuals, els Mags d'Orient,
els Reis, van tornar a arribar al nostre poble. Milers de xiquets i no tant
menuts, com tots els anys, estaven esperant-los, primer al Grau, després a la
capital per fer-los costat a la cavalcada. El temps acompanyava i la cavalcada
va iniciar el seu recorregut amb puntualitat.
I tot i que el bon amic Vicent
Cornelles qualifica al diari Mediterraneo d'avui, la cavalcada com “fulgurante
y espendorosa”, no és tan generós l'altre periòdic, el Levante de CS, que la
qualifica senzillament de “tradicional”.
Esplendorosa, fulguranto
tradicional al cap i a la fi només són tres socorregudes paraules. Estareu
d'acord amb mi que, l'èxit d'una cavalcada de Reis, l'èxit de la nostra
cavalcada d'ahir, no s'ha de mesurar pels quilos de caramels llançats sense cap
criteri, més de 3000 segons diu l'amic Cornelles, si més no, l'èxit d'una
cavalcada de nit de Reis s'ha de constatar per la capacitat de sorprendre, per
la capacitat d'innovar...
I en aquest aspecte la Cavalcada
d'ahir pels nostres carrers, com ve sent habitual en els darrers anys, no va
sorprendre gens ni mica, més encara, malgrat que els menuts amb un poc de
soroll i colorit en tenen prou, els Reis, supose que seguint ordres de la Junta
de Festes, van perdre tota la seua majestuositat i des d'unes carrosses,
plataformes massa elevades i distants dels propis xiquets, es van dedicar a
“llançar i llançar caramels”, sense saludar ni manifestar cap somriure, alguna
mirada il·lusionant als xiquets. No tenien temps, estaven massa ocupats en
obrir bosses i tirar caramels. Fins i tot el Rei Baltasar per allò de poder-se
moure's més de pressa va prescindir del seu gran turbant que sembla li
molestava pel llançament, perdent tota la seua elegància, vistositat i
majestuositat...
Una cavalcada mancada d'elements
pirotècnics, sense fanfàrries, amb abús de música enllaunada, sense cavalls, ni
camells, sense saltimbanquis, sense escaladors, sense figurants que pintaren
les cares als xiquets i interactuaren amb ells, sense estendards precedint ses
majestats, ni torxes, ni menja-focs, ni heralds, ni camions amb caixes de
regals... sense espectacularitat, ara, això si, amb “Marina d'Or i
caramelàndia”...
Massa poc per una ciutat Castelló
que per allò de la promoció del nou transport urbà, va voler desplaçar a Ses
Magestats amb un comboi especial del TRAM des del Grau a Castelló. Va ser un
trasllat estratègic. Veurem que passa el proper any...
Llàstima que l'alegria que suposa
una trobada propera amb ses Majestats, no pogueren tenir-la els xiquets castellonencs
a la cavalcada; els Reis i els Patges reials estaven massa ocupats amb els
caramels, semblava que fins i tot els importaven ben poc els xiquets.
Els moments de trobada íntima,
cara a cara amb els Reis, escenes que són recordades tota una vida, van
donar-se per alguns privilegiats abans de l'inici de la cavalcada , a la festa
de benvinguda, i després, acabada la recepció oficial, a la plaça Major per
aquells que vencent la por i l'admiració aconseguiren acostar-se.
Ho vaig dir l'any passat i també
l'anterior i l'altre, no han de ser els caramels els protagonistes d'una
cavalcada de Reis, han de ser-ho els xiquets i xiquetes i els propis Reis, la
il·lusió i la majestuositat, i això, malauradament, la Junta de Festes de
Castelló no ho comprén o no vol comprendre-ho, definitivament han perdut el
nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada