Un
accelerador lineal segons he pogut llegir és un aparell que usa la tècnica
estàndard a nivell internacional més moderna coneguda fins ara pel tractament
de qualsevol tipus de càncer, aconseguint en molts casos destruir, mitjançant
la radioteràpia externa, el teixit tumoral, reduint la irradiació en els
teixits sans, a la vegada que minimitza els efectes secundaris. En definitiva
un gran avanç mèdic pels tractaments oncològics.
És ben sabut per tots que el
nostre Hospital Provincial és el centre assistencial de referència de
l'oncologia radioteràpica de la demarcació castellonenca i que disposa des de
fa uns anys, de dos d'aquests aparells, el primer, adquirit el 2002 i, el segon
el 2007, més modern, que incorpora un TAC que possibilita la radioteràpia
guiada per la imatge; totes dues unitats d'altes energies, que front les
unitats de tractament més clàssiques, són molt més efectives.
Tanmateix el temps no passa
debades i, aquests aparells cada vegada sofrixen més i més avaries. S'ha
publicat que al llarg del 2014 van ser més de 80 les incidències sofrides,
restant un d'ells, supose que el més antic, 50 dies innoperatiu al llarg de
l'any.
No és de rebut que uns aparells
tant útils i a la vegada tant costosos estiguen tant de temps innoperatius, pensant
sobretot en el col·lapse que açò arriba a representar i el risc afegit en la
continuïtat dels tractaments que l'hospital oferix, doncs les avaries obliguen
a realitzar parades en el seu funcionament de diversos dies de durada, cada
vegada que s'espatlla, per portar a termini les reparacions pertinents.
No sóc tècnic especialista físic
radiològic i per tant no sé quina és la solució, però puc fer-me una idea que,
si un cotxe, un aparell molt menys sofisticat que un accelerador, si porta un
ús continuat als 10 anys de vida útil es recomana renovar-lo, molt em tem que
com a mínim el primer dels dos acceleradors, l'adquirit el 2002, necessitarà no
un manteniment si més no una substitució.
I quin crec és el problema? Doncs
com en moltes ocasions, els diners. El seu preu és superior als 3 milions
d'euros, però, quan valen una, dos, tres o Déu sap quantes, vides humanes que
pot arribar a salvar? Senyor Moliner, siga Vosté coherent i tot i que la caixa
dels diners de la Diputació estiga més que escurada, faça el possible i
l'impossible per aconseguir mitjançant un esforç organitzatiu i pressupostari
contar amb la major rapidesa amb uns serveis oncològics dignes i adequats. No
vull ni pensar que passaria si, Déu no ho vullga, fora Vosté qui demà
necessitara d'aquell servei i no se li poguera oferir.
Està be que es reparen amb la
major rapidesa i celeritat cada vegada que sofrixen contratemps, però no és
prou, cal modernitzar-se i oferir als pacients oncològics el millor servei
possible i de qualitat. És una llàstima que tenint uns grans professionals la
tècnica no estiga al seu nivell.
La precisió i la rapidesa oferixen
una millora important en la qualitat i adequació del tractament a cada pacient
i, de vegades, en moltes ocasions, incrementen la seua supervivència. És una
llàstima que, per culpa dels maleïts diners, s'arriben a perdre vides humanes.
Cal una solució definitiva i cal que siga ja !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada