Quina barbaritat !!!

Segon el cens publicat per l'Institut Nacional d'Estadística de l'estat espanyol a data 1 de gener de 2011 hi habitàvem a la nostra província un total de 604.344 persones; és fàcil que a hores d'ara, final del 2014, per allò de la crisi i el retorn de molts dels immigrants als seus països d'origen, aquesta xifra haja descendit, de manera que si fa o no fa podem dir que la població de la nostra província en aquests moments gira al voltant de les 600.000 persones, distribuïdes entre els 135 municipis que la conformen.

D'altra banda, ho llig hui mateix en un diari local, segons informa la Conselleria de Sanitat, al llarg del 2014 la venda d'ansiolítics, sedants i antidepressius efectuada per les farmàcies al nostre territori va suposar un milió d'envasos.

Que a Castelló arribem a consumir al voltant d'un milió de caixetes de tranquil·litzants a l'any, suposa, fent una senzilla operació que cada castellonenc vam consumir de mitjana 1'66 caixetes d'Alprazolam, Lorazepam, Diazepam, Escitaloplam o altres “epam” amb propietats antidepressives, sedants o relaxants..

I més encara, sembla que als professionals que tracten aquestes simptomatologies no els hi resulten gens estranyes aquestes dades. Això, em porta ràpidament a fer-me una pregunta: tan malament estem els castellonencs?

Sembla que aquest augment considerable del consum d'aquest tipus de medicaments és general a tot el País on el consum d'aquest tipus de medicaments s'ha triplicat en els darrers 10 anys, i el que és més greu, sense estar justificat; de fet, la majoria de les patologies mentals tenen una incidència estable en el temps i similar en tot tipus de societats. Aleshores que està passant?

La nostra és una cultura que fomenta el consumisme i l'individualisme hedonista, pastilles per dormir, per superar una ruptura sentimental, per controlar l'ansietat front l'atur, per controlar la incertesa del futur...som individus en moltes ocasions massa exigents amb nosaltres mateixa i amb els demés, massa impacients i amb poca tolerància a la frustració, vulnerables a la publicitat que ens oferix el recurs de “les pastilletes” com l'elixir màgic que ens ha d'ajudar a construir una bombolla de felicitat.

 

L'alegria i la tristor són emocions bàsiques normals del ser humà que no s'han de tractar amb medicaments, malgrat que cada vegada és més freqüent que busquem al metge per aconseguir un fàrmac, ràpid i màgic, que ens permeta superar la fase d'estres o  depressió, quan en realitat, tal vegada i en moltes ocasions, la medicació no servix de res i, tant sols en un canvi d'estil de vida, tal vegada fer una mica més d'exercici, menjar de manera més saludable i parlar amb algú de la situació problemàtica personal, siga més que suficient.

El dramatisme no porta enlloc, és important relativitzar i afrontar les adversitat d'una altra manera. No, no és possible que els castellonencs necessitem un milió de caixetes a l'any per controlar emocions i frustracions, alguna cosa està fallant i la fallada pot arribar a resultar perillosa per tots els efectes secundaris que aquesta ingesta continuada i massiva pot causar-nos.

Cal un tractament farmacològic per quan siga absolutament necessari i altament eficaç. Està clar que alguns dels problemes psicosomàtics greus se curen amb pastilles, però atenció, encara no s'han inventat les pastilles de la felicitat, ni per solucionar problemes familiars, adversitats personals, conflictes laborals o per vèncer la timidesa... voler superar aquests problemes amb pastilles, és tant absurd com demanar-li peres a l'om.