Coloms, garses i estornells

És veritat i una realitat fàcilment observable, el nombre de coloms urbans que hi habitaven a la nostra ciutat ha descendit de manera considerable en els darrers mesos. La campanya de control d'aquests animalons a Castelló és molt eficient.

Hui mateix s'han fet públiques des de la regidoria de sostenibilitat que gràcies al treball de l'associació Grup Au, encarregada del control dels coloms urbans, dels 8.000 exemplars existents fa 10 anys, em passat a tenir-ne uns 300, amb la primera conseqüència directa observable pel veïnat, la disminució de la brutor que generen els seus excrements a les nostres places i carrers en bancs, edificis, estàtues i vehicles.

El fet de visualitzar o rebre l'impacte d'un excrement de colom al nostre damunt, és desagradable visualment, i més encara, des del punt de vista sanitari, de vegades, molts d'aquells animals, són portadors d'organismes patògens que poden transmetre malalties, per la qual cosa considere és important mantenir-los a ratlla.

Ara bé, no se si és millor acabar dràsticament amb ells o buscar uns indrets on la seua presència no siga tant molesta. No hi ha dubte que, per exemple, l'entorn de la plaça Major o Santa Clara, han millorat molt amb la disminució de coloms, però voleu dir que la reducció,com és el cas del Passeig de Ribalta o de l'entorn de la basílica de Lledó, ha estat tant necessari? Ací, tinc els meus dubtes.

Entenc que cal controlar els animals malalts, que cal capturar-los i fer un seguiment de la seua salut, però, reduint la població tant dràsticament, amb una mitjana de més de 750 cada any, pot fer que augmente el nombre d'altres aus com per exemple les garses o els estornells, que estareu d'acord en mi, cada dia són més nombrosos al nostre terme i ciutat.

La garsa és una espècie d'au molt intel·ligent que ha aconseguit adaptar-se i multiplicar-se al nostre terme, arribant ja als nostres parcs, places i jardins, no refusant la població humana, malgrat ser un predador dels polls i ous d'algunes altres aus, no despreciant ni les fruites ni les hortalisses. És un tot terreny.. S'està fent alguna cosa pel seu control? No dic que haja d'acabar-se amb elles, no crec siga necessari prioritzar la seua desaparició, però caldria actuar per frenar la seua expansió urbana, no fos cas que se'ns escapés de les mans. Caldria limitar els seus ecosistemes i si fora precís, també, usar la captura com a mesura de control.

I què dir del tercer ocell protagonista avui d'aquest comentari? L'estornell ha estat una espècie que ha experimentat una gran expansió a la nostra ciutat en els darrers anys, tant que s'ha convertit en una plaga i un maldecap afegit pel regidor de sostenibilitat, el senyor Romero. Han fet del poble, sobretot del passeig de Ribalta i del ficus centenari de la plaça de Maria Agustina el seu hàbitat nocturn, provocant nombrosos inconvenients pels vianants, destacant els soroll, la brutícia i el mal olor. Realment és un espectacle que impressiona de veure i sentir, quan arriben o surten de cop dels dormidors , els seus xiulets característics els identifiquen amb facilitat.

Front aquesta invasió fins ara sembla que els mètodes de dissuasió emprats no han aportat la solució ni ideal ni duradora i l'aclimatació dels ocells fa que cada dia siga més difícil la seua eradicació.

Molt bé que vullguem controlar els coloms, però el problema econòmic i sanitari, senyor Romero, va més enllà dels propis coloms. Cal una major prevenció i control d'altres aus que sa'adapten i proliferen amb rapidesa, i cal fer-ho des del respecte al medi ambient i als ciutadans amb sistemes d'exclusió o protecció eficaços i no tant sols de captura, i no baixar la guàrdia ni limitar-se a una sola espècie. I un altre dia parlarem de les gavines, que també hi ha molt per dir...