Dies cinerum

 Dues paraules llatines que res tenen a veure amb l'anomenat seté art, amb el cinema, com sembla en una primera traducció quasi literal. Dies cinerum no fa referència al cine, dies cinerum fa referència a la cendra, dies de cendra, seria la seua traducció correcta.

I és que hui mateix és el dimecres de centra, el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic, protestant i anglicà, exactament 46 dies abans de l'arribada de la Pasqua, dia que varia anualment segons se celebre la Pasqua que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de privamera.

Un dia ple de tradicions i curiositats que el pas dels anys s'ha encarregat d'anar fent desaparèixer i que jo hui, encara que siga de passada voldria tornar al record de tots aquells que acò llegiu. La cendra, l'element central de la festa, fa molts anys s''obtenia a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de rams de l'any anterior, i era el símbol de la caducitat de la condició humana, usat com a signe penitencial i de conversió del cor, aspecte que era dominant durant tota la Quaresma.

Una altra tradició vinguda a menys és aquella d'eixir a berenar al camp el darrer dia de les festes de Carnestoltes per donar per acabat el període festiu, i de la que ara, només queda el nom “soterrar la sardina”.

Inici del temps de Quaresma i temps de prohibició de menjar carn. Segons la tradició els menjar abundants de la resta de l'any s'havien de canviar per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua, i tant sols els diumenges es podia menjar peix. Costum també vingut a menys i que a Castelló es manté, sobretot el matí de la romeria, el tercer diumenge de la Quaresma, la ingesta de dolços típics d'aquests temps: bunyols i figues albardades; hui dimecres de cendra n'és el dia en què s'iniciava als forns i cases l'elaboració massiva d'aquests elements.

També la representació gràfica de la Quaresma, per mitjà d'una dona vella, arrugada i xaruga amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes i, amb un bacallà a la ma, a la qual se li arrencava una cama cada setmana, pràcticament ha desaparegut. Només en algunes escoles encara “la Vella Quaresma o bacallanera” encara s'hi representa.

Dejuni, abstinència, antigament pràctiques molt esteses, però tot canvia i en l'actualitat són pràctiques quasi desaparegudes. Actualment el costum s'ha relaxat i fins i tot avui en dia, a causa de la diferència de preus entre el peix i la carn, la tradició ha deixat de tenir sentit, ja que es considera més luxós menjar peix que carn o ous, i per tant ja no és ni penitenciari ni devot.

I una darrera curiositat, sabieu que hi ha un refrany que diu “Dimecres de cendra, lluna tendra” i que s'anomena així, lluna tendra, a la lluna en la seua fase de quart creixent? I que a partir de demà s'inicia aquesta fase?

Qué sabuda és la cultura popular !!! Us deixe com a comiat una cançoneta molt representativa del dies cinerum, hui, el nostre protagonista.

"Adéu dimecres de cendra,

que el dijous ja se t'endú,

per quatre dies de gras,

set setmanes de dejú".