Adeu Araceli

 Ahir va faltar, ens va deixar per sempre, la meua sogra. Una dona lluitadora, moderna, valenta, coqueta, afectuosa i generosa... La seua ha estat, com ella volia, una malaltia curta, per no donar massa feina i una mort tranquil·la, a casa, rodejada dels seus, de la seua curta família directa.

Una dona que, front les dificultats personals no va amoïnar-se i va saber tirar endavant la seua vida i la de la seua filla i a qui la vida, va saber tornar-li part del que ella li havia oferit, l'estima i respecte del gendre, dels néts i els tendres somriures dels besnéts.

Que jo, el gendre, només tinga paraules d'agraïment i de respecte envers ella trenca el tòpic de “parents postissos” que sembla intrínsec a la relació gendre-sogra; vam recórrer un bon tros de la nostra vida junts i ho vam fer des del respecte i l'estima. Quants records s'amuntonen a la memòria..., clar si ho pensem be, són més de 40 anys compartits, tota una vida...

La meua sogra i puc dir-ho ple de satisfacció no ha estat mai cap problema dins el meu matrimoni, més encara aquesta animadversió que sembla un tòpic de tot el món, res ha tingut a veure en el meu cas, sempre m'he sentit acollit i estimat per ella, fins i tot en algunes ocasions he arribat a pensar que “em feia més cas” que a la seua pròpia filla.

Una dona intel·ligent que respectava l'espai en el meu matrimoni, que va saber cedir el territori personal de la filla, la meua dona, i que sense imposar mai les seues opinions va encertar en molts dels consells imparcials que ens donava, amb experiència d'una dona adulta, sensible als afectes, que mai va sentir-se vella i que, fins el final, va ser forta i valenta.

Araceli vas acceptar conviure i compartir uns anys meravellosos de la teua vida amb nosaltres, ens has vist créixer, prosperar i vas ensenyar-nos que les coses més ximples de la vida són les que ens fan més feliços i que hem de lluitar fins el darrer dia de les nostres vides per aconseguir allò que desitgem. Sempre has estat un referent per tots nosaltres, els teus, quan orgullosa pots en aquest moment sentir-te.

Ara, ens consolem al pensar que per fi has assolit allò que buscaves i darrerament desitjaves, descansar en pau. Gràcies benvolguda Araceli, per tot el que ens has donat en vida i que estem segurs ens seguiràs donant des d'on ara estàs, el paradís celestial.

No sé qui va dir un dia que una persona no deixa d'existir quan mor, sinó quan ningú la recorda. Araceli, la vida continua, ha de continuar i ho farem, tin-ho per segur, amb tu, amb vosté com a referent.