Venen festes...

Venen festes i cal rentar-li la cara a la ciutat. De nord a sud i d'est a oest, els serveis municipals sembla que en aquestes setmanes treballen més que mai. Aquest matí estaven enllestint la gespa dels jardins del Palau de la Festa i també en aquests dies es notícia la millora de la pavimentació de l'avinguda de Casalduch i la neteja a fons de la basseta dels peixets del Parc de Ribalta, són accions necessàries ara i també al llarg de tot l'any.

La prevenció i conservació de la qualitat dels jardins del voltant del Palau de la Festa, comporta la realització d'un seguit de treballs de manteniment a les zones verdes, que es van succeint al llarg de l'any en funció del cicle vegetatiu de les diferents espècies, però ara s'incrementa amb l'objectiu de "tenir-ho tot ben bonic" per aquest cap de setmana de Galanies, tant pel que respecta als aspectes estètics com de la vegetació; els parterres del jardí és un dels tipus de verd que requereix més actuacions per mantenir-ne la qualitat, sobretot si tenim en compte que la gespa necessita molta humitat i el clima de Castelló és mediterrani, sense parlar-ne del tracte que rep pels assistents als diferents actes que es succeeixen totes les nits dels dissabtes.

Pel que respecta a la millora de la pavimentació de l'avinguda de Casalduch, pel desgast constant del carrer pel trànsit que suporta, no sé si es farà amb una nova capa asfàltica que tinga com a base materials que ajuden a reduir el soroll emés pels molts vehicles rodats que empren aquesta via d'eixida de la ciutat, en especial els cotxes i les motocicletes, però siga com siga, l'eliminació parcial i la reposició del ferm existent, donarà una major seguretat al trànsit a la vegada que una imatge de via més neta i cuidada.

I el tercer element, la neteja de l'estany del Ribalta, de la popular basseta dels peixets que, per la seua espectacularitat, sembla notícia de portada de diari. També aquesta podríem considerar-la una actuació que és necessària fer-la cada cert temps. Crec recordar que va ser al maig del 2013 quan va buidar-se per darrera vegada, reparant-se algunes parts i repintant-se el seu vas; el mateix que sembla s'està fent en l'actualitat, 3 anys i mig després.

Fa ja més de 100 anys, que amb la finalitat primera d'amagar el dipòsit d'aigua pel reg del jardí, amb una marcada influència paisatgística i romàntica, l'arquitecte Franciso Tomás Traver va dissenyar el 1914 l'estany i l'element principal d'aquest, una caseta central que servira d'ornament i a la vegada d'aixopluc a les diferents aus aquàtiques que l'estany havia d'acollir i encara acull, reforçat amb una tanca de seguretat de fusta primer i de formigó després, barana que ha arribat fins als nostres dies,i que li dóna eixe aire vienés amb què hui el contemplem.

I juntament amb les aus els peixos, dels quals ja vaig parlar en aquest mateix blog el passat dia 8 de setembre, en parlar de la brutícia i de la necessitat de neteja amb una absència total de la claredat de l'aigua.

Ara, a les portes de les festes fundacionals, benvingudes siguen aquestes i altres millores en benefici de tots i pel gaudi també dels visitants. El nostre conjunt urbà s'entén si es considera la mentalitat moderna i internacionalista de tots els veïns. Cal mantenir-lo i respectar-lo, ara i sempre. Benvingudes siguen també les dates pròximes a les festes per despertar consciències...