El final de l'agost...

El final de l'agost ja ens porta en abundància els signes del setembre, de l'acabament de l'estiu: l'ai al cor de les tempestes, dels vendavals i de les pedregades, de les inundacions i les "gotes fredes". Ja ho tenim ací, ahir i hui, setembre avançat.

S'acaba agost, el mes en què no pots fer massa coses perquè quasi ningú treballa, el mes en què els llocs d'estiueig estan plens de gent i tot és més car, però el mes que tothom espera i que prompte tornarà a ser el dels records de platja, muntanya i festa.

Un nou curs estem a punt d'encetar. Noves propostes i nous hàbits. Adéu agost, adéu calor i benvinguda siga l'etapa dels fascicles i col·leccionables, prompte tornarem a la rutina, de segur que serà fàcil, massa fàcil acostumar-se. 

Santa Rosa i Sant Ramon seran els encarregats d'acomiadar-lo, hui i demà,i en pocs dies tot el viscut aquest mes, passarà al fons de la memòria, ocupant el seu lloc altres menesters, altres idees, altres projectes. És la vida, és el "tempus fugit", és l'esdevenir i la història. 

Aquest del 2017 prompte serà història recent, trista o alegre, divertida o avorrida, diferent o igual a altres estius, a altres agosts. Només nosaltres haurem canviat, amb una certesa, serem una mica més grans, tindrem una mica més de viscut... 

I amb el final de l'agost el record d'altres temps a Castelló, temps "d'anar a garrofes, a les ametlles o les olives", i quasi com en un somni podrem contar als nostres néts que, també el final de l'agost, era a Castelló, temps de l'arròs, de la sega, les eres, les trilladores, secar i ensacar, de molí i de mirar al cel... 

Sempre mirant el cel, ahir, hui, demà. A l'agost,al setembre,a l'octubre, i a la resta de l'any. A Castelló abans es mirava molt el cel, més que ara, quan l'economia depenia majoritàriament de l'agricultura. Hui en arribar el final de l'agost són els nostres dirigents locals i provincials qui miren al cel, sense desafiament però pensant que la feina de prevenció de danys per possibles aiguats forts està més que feta, però tots els anys poc o molt, ens agafa el bou. Veurem que passa aquest nou període... 

Acaba agost, resten els records, com abans i com serà per sempre. A l'antigor es creia que la calor de l'agost era provocada per la unió de les energies del sol i l'estrela de Siri, i que després en separar-se, aquella minvava i que la calor obturava consciències i fins i tot podia arribar a tornar opaca la visió...

Passarà la calor intensa de barbacoa i el perill d'incendi i prompte arribaran les novetats del setembre, amb moments agradables i de segur plens d'esperança. Cal que ens concentrem en aquells, perquè està clar que la nostra capacitat de processament és il·limitada. Bon retorn, ens retrobem en qualsevol cantó.