Roc

 Avui és sant Roc Cavallers!!!, el sant de l'estiu per excel·lència, un sant que, malgrat ser poc conegut històricament, és objecte de gran devoció popular a província i terme de Castelló, un sant en qui resulta bastant difícil diferenciar entre el que va poder ser la realitat i els aspectes llegendaris que envolten la seua figura.

Malgrat que el nom de Roc o Roque, d'origen incert, persa, germànic o tal vegada llatí, i que ve a significar "fort com una roca", és un nom que com podem comprovar a l'INE està en clara recessió al territori espanyol, també a Castelló, poc més de 7.000 persones s'anomenen així, un sant la devoció al qual, a la nostra ciutat, sobrepassa a totes, i és que està tant arrelada en la nostra història i el veïnat, que quasi se li venera com a patró sense ser-ho, possiblement per l'agraïment per la protecció donada pel sant al poble, al veïnat, a les epidèmies de pesta ocorregudes entre 1647 i 1648.

De la importància d'aquest pelegrí a la ciutat resulta més que curiós que sent la figura mítica del Sant pelegrí occità, nascut a Montpeller, canonitzat el 1584, protector de la pesta i de tot tipus d'epidèmies, no hi haja només una festa dedicada a aquest sant a la nostra ciutat, sinó que ben al contrari hi siguen "molts Rocs", huit en total els festejats i, que per distingir-se els uns dels altres, ho facen amb una denominació, un cognom, que fa referència a la seua ubicació geogràfica.

Així ens trobem amb Sant Rocs de... les Fontanelles o de Canet, de la Donació, del Pla, de la Vila, del Raval, de Vora Séquia, de Cassola-Canyaret o del Pany de Sant Domènec. De les 21 "Festes de carrer" que la ciutat celebra al llarg de l'any, la quarta part, 5, estan dedicades a aquest sant, i que fins a tres hagen estat les ermites dins el terme posades sota la seua advocació, dues de les quals la de Canet i la de la Donació, encara mantenen les seues festes, restant en el record la tercera d'aquelles, la del Pla, que s'aixecava als afores nord de la ciutat, on hui trobem la plaça de Teodor Izquierdo.

I de la importància i devoció a Sant Roc dóna constància a més a més de les festes i ermites, la dedicació de la ciutat a aquell personatge d'una de les entrades a la Vila, un carrer al Raval de Sant Fèlix, que comunica el de Sant Fèlix amb l'avinguda de Benicàssim, i la proliferació de fornícules devocionals, a ell dedicades, essent, tal vegada la més coneguda i ben conservada, aquella realitzada en taulellet pla esmaltat i pintat a mà per l'artista Tomàs Marmaneu es troba a la façana d'un domicili particular, a l'altura d'un primer pis del número 49,del carrer de la Mealla, creada el 1940 als tallers d'En Fernando Diago.

En aquell Castelló llaurador i menestral on Roc era un nom molt emprat, es trobava també el costum de celebrar a la vella ermita hortolana de les Fontanelles a la partida de Canet, missa devocional tal dia com avui, però com a conseqüència, d'una banda, de l'anomenat progrés i de l'altra del naixement de l'estiueig, el costum d'imposar el nom de Roque o Roc als nounats va sofrir una forta davallada; també la missa i posterior festa a l'ermita hortolana del Caminàs, amb dinar, caragolada, berenar o sopar amb revetlla, segons anys, així com els jocs, trencaperols o concursos de disfresses, va desaparéixer, mantenint-se tan sols a les alqueries on encara hui, i davall d'un sostre guarnit de gallardets es reviscola la foguera i la confecció de fanalets de meló d'Alger.

La festa a Sant Roc de Canet sortosament va ser recuperada amb un canvi de data. La colla Pixaví va fer-ho realitat allà pel 1989 i ara és ja una realitat consolidada, una fita on la germanor, el record i la convivència, uneixen religiositat i tradició. Serà Roc també un nom a recuperar? Tornarà a ser popular i comú? Reflexions d'un calorós 16 d'agost ...