"Els bous" del mossèn: rectificació i reflexió.

El passat 25 d'abril i en aquest mateix blog publicava un comentari-opinió personal, com sempre, sobre un acte infantil celebrat a l'esplanada de Lledó, previ a les festes patronals. Ara, transcorreguts 100 dies el, per aquest ordre, amic, historiador, mossén i prior de Lledó publica un escrit a la pàgina oficial de la basílica, WEB titulat "toros en la'explanada de Lledó" on, de manera indirecta però amb tota claredat, fa referència a la meua persona i tot allò que vaig comentar en el seu dia.

Em llança algunes perles com "indocumentat amb afany de notorietat o sabut que vol pontificar sense informar-se", acusant-me de fer el ridícul, i tot perquè en un moment de l'escrit i criticant el desenvolupament d'aquell acte, dic que "no hi ha hagut mai cap relació de la Verge amb els bous, a no ser que parlem de la Santa Troballa i de com "els bous" de Perot van aturar-se en la llaurança".

Efectivament a través d'un documentat treball, el mossèn ve a demostrar que, la més acceptada i participativa, la més esperada pels veïns de la ciutat allà pel segle XVIII era "la festa de bous a Lledó" i que consistia fonamentalment en "el acoso, corrida y muerte de vacas y recentales" repartint-se a continuació d'una manera o l'altra, segons temps, la seua carn.

Així que, no tinc cap inconvenient en rectificar allò que vaig dir de "no hi ha hagut mai cap relació de la Verge amb els bous". Si, efectivament a Lledó durant molt de temps va haver-hi "festa de bous", tot i que caldria també dir que difícilment, açò no ho documenta el mossén, va haver-hi tradició de l'encierro, tot pensant que el trasllat de "les vaques" es podia fer a peu, però que allò de córrer davant els bous no va ser costum popularitzat a Pamplona i estés a altres localitats fins a començament del segle XX, quan a Lledó, i segons els acurats documents del prior, van acabar-se per sempre els actes taurins.

Ara bé, si rellegiu el meu escrit, veureu que no és intenció meua en cap moment reflexionar si hi ha hagut al llarg de la història celebracions "de bous" a Lledó, el meu comentari anava en una altra direcció, l'ocurrència de fer "una xarlotada", un encierro infantil, a l'estil dels de Pamplona, amb periòdic, mocadorets i càntics inclosos, com a reclam per atraure el públic infantil als actes festius a la basílica, aprofitant l'èxit que aquest "paripé" ha assolit darrerament dins les festes fundacionals.

Sap ben bé el prior i, supose que serà per ell motiu de preocupació, la gran davallada que des de fa uns anys està sofrint l'església en relació a l'assistència de la joventut als actes religiosos i que difícil resulta atraure els xiquets i adolescents envers tot allò "que es fa a les esglésies", "tot allò que fa olor de ciri", per la qual cosa, la recreació d'un encierro infantil, tot i que com es desprén de l'acurat estudi mai ha tingut tradició a la història de Lledó, va ser vist amb "bons ulls" pel prior, per l'alegria que de segur li proporcionava veure l'esplanada plena i sentir les rialles i el gaudi dels xiquets corrent davant d'un bou de cartó. Ara, no mirava ja la història, ni la tradició, només el seu propi ego en veure el seu feu amb 100, 200 o més criatures.

Senyor Prior s'ha preguntat Vosté quants d'aquells xiquets van arribar a entrar a la basílica? I més encara, s'ha preguntat Vosté quants d'aquells hauran tornat? Trist serà si per tornar a atraure'ls cal fer novament aquesta o altres xarlotades semblants, no troba?

Si per impulsar el fervor per la Patrona que els creients tenim la responsabilitat d'inculcar als menuts hem d'inventar-nos encierros infantils, si no som capaços de fer que xiquets i adolescents s'acosten a Lledó amb devoció i sentiment, si per aconseguir assistència de gent menuda als actes patronals de Lledó cal "fer coses per a entretenir-los", serà que alguna cosa no estarem fent bé, jo, la societat, la confraria, la jerarquia i també el senyor prior.

Malgrat que l'assignatura pendent dels espanyols s'ha dit en moltes ocasions és rectificar, jo ho faig ací de manera pública i amb naturalitat, reconeixent que per més de 100 anys a Lledó va haver-hi "festa de bous" però, "em mantinc en els XIII" en pensar que no té cap ni peus un encierro infantil, amb bou de cartó, com a manera d'entretenir al jovent, per fomentar així la devoció i sentiment a la Patrona.