"Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc"

Demà és 15 d'agost, el dos-cents vint-i-seté dia de l'any del calendari, festivitat de Santa Maria que popularment es coneix com "la mare de Déu d'agost", l'Assumpció, la dormició o la Mare de Déu gitada.

Diu la dita popular que demà "a les 7 ja serà fosc". A les set "actuals" possiblement no és fosc, però si a les nou, que segons l'horari solar seran les set de la vesprada, si no anàrem dues hores al davant.

I és que des del març de 1940, tot i que l'horari solar que li correspon al nostre país és el del meridià de Greenwich, que passa per Castelló, i que feia que al nostre país la diferència horària a l'estiu, respecte al sol, fora d'una hora, el dictador Franco, va voler equiparar-nos "en qüestió d'horari" als països centreeuropeus, i més concretament a l'alemanya nazi, i va avançar una altra hora que, mai s'ha tornat a recuperar. De manera que, a hores d'ara, només França i Espanya mantenim dues hores d'avançament solar a l'estiu donant-se la circumstància que ciutats i pobles gallecs, situats a tocar de l'atlàntic, separats per més de 3000 quilòmetres de pobles de l'est d'Hongria, tenen la mateixa hora oficial, però molt diferent de la solar.

L'estiu ja ha passat el seu equador, el dia s'està escurçant i les nits són més llargues a la vegada que sembla va disminuint una mica la calor. I la característica principal d'aquests dies de mitjans d'agost es, sens dubte, la gran quantitat de pobles que celebren "festes" en honor de Santa Maria, o de Sant Roc que es celebra tot just despús-demà, Llucena, Cabanes, Rossell, Aioder, Les Coves, Vilafamés, Orpesa, Ares, Morella,,, la llista seria inabastable.

I no només als pobles, també al nostre terme municipal, a l'horta, a la marjal o al secà castellonenc se celebren festes d'agost amb concursos de paelles, disfresses, sopars de germanor, actuacions musicals, competicions esportives, en un ambient de sana diversió i alegria compartida a redós de la calor i el descans. Alqueries, Villes, Apartaments, Masets, Urbanitzacions en aquests dies són un bull d'activitats.

Records d'uns temps passats quan el pinar es convertia en un referent de l'amistat, en un compartir amb la cèlebre "mos quedem" i de l'antic costum de comprar unes dotzenes de coets de canya per anunciar la reunió en aquest o aquell altre lloc. .

Festes, dites, calor i alguna tronada anunciada a les vesprades, però encara temps de vacances, temps per gaudir de la platja o de la muntanya, de les ciutats o del camp, per divertir-se "al poble", per viatjar o simplement per descansar, per trencar la rutina...

Temps de l'alfàbrega, l'aromàtica de l'estiu, l'herba sagrada de la Mare de Déu, doncs així com cada festa té els seus balls, la seua música, la seua indumentària i els seus ritus, cada festa també té la seua herba, la seua planta, la seua flor. La planta associada a les celebracions que ronden el dia de la Mare de Déu d'Agost, és aquesta planta que fora del nostre territori és coneguda com a "albahaca" que ve a significar "olor reial".

Dues diuen que són les característiques de l'alfàbrega, la purificadora i l'afrodisíaca que es combinen i barregen a la perfecció en aquestes dates de meitat d'agost quan la planta desprén la seua aroma, la seua fragància, simplement pel fet de fregar-la amb la mà...

Que no pare la festa i, sobretot, que no desaparega el refranyer com a filosofia popular, perquè sense tenir veritats absolutes, apunta sempre en direcció correcta...