Quatre de maig...

La història dels pobles, de les persones, dels edificis està en la memòria dels que la fan a poc a poc. Així, amb aquesta frase, l'exrector de l'UJI Fernando Romero, iniciava el pròleg de la publicació que conjuntament amb la Diputació de Castelló, aquella institució va editar fa quasi 20 anys, dedicada a divulgar tota la història de Lledó com a lloc sagrat de Castelló i icona dels castellonencs de qualsevol temps.

Una història que s'inicia a mitjan segle XIV, amb culte i veneració de la sagrada figura de la Verge i que hui en dia, més de sis segles després, continua sent la base devocional dels habitants de la ciutat.

Al llarg d'aquests més de 650 anys transcorreguts, moltes han estat les dades significatives de Lledó, però ficats a destacar-ne alguna és, sens dubte, la data del 4 de maig la que s'emporta "la palma".

Fruit, el 1912, del trasllat de la festivitat de Lledó des del mes de setembre al primer diumenge de maig, per acord municipal, i autoritzada la coronació pel Papa Pius XI, és el diumenge 4 de maig de 1924, hui fa 94 anys, quan a "la farola" el cardenal Vidal i Barraquer, en un dels moments més intensament viscuts pel poble, corona la imatge de la Verge, com encara hui o recorda una làpida commemorativa ubicada a la paret oest de la mateixa farola, a la plaça de la Independència.

Fruit dels desastres de la guerra civil, i miraculosament salvada la xicoteta icona sagrada, la imatge-reliquiari va ser parcialment destruïda i abandonada, i acabada la guerra, un altre 4 de maig, en aquesta ocasió de 1940, hui fa per tant 78 anys, una nova imatge-reliquiari, encarregada i decorada per Porcar i realitzada en alabastre per Tomàs Colón, eixia de Sant Agustí, novament fins a la farola, on amb una semblança més que paral·lela a la coronació, en aquesta ocasió va ser l'arquebisbe de València qui va beneir la figura i col·locar a la fornícula del pit la xicoteta imatge santa.

Un altre 4 de maig, el de 1949, 25é aniversari de la coronació, fa hui 69 anys, la Verge va tornar "a la farola" i la Verge va rebre de mans del bisbe un collar que la confraria regalava en record d'aquell acte.

42 anys després de la coronació, el 4 de maig de 1966, hui fa 52 anys, la marededéu de Lledó va ser "recoronada" amb una joia sufragada per subscripció popular realitzada als tallers de l'orfebreria castellonenca dels Sánchez, acte que va tindre lloc sota la porta gòtica de Santa Maria.

4 de maig de 1974, 50 aniversari de la coronació. Després d'una missa pontifical concelebrada per l'arquebisbe de Tarragona, Pont i Gol i el Bisbe de la diòcesi castellonenca Cases Deordal, sobre la mateixa font de la plaça Major, la Verge va tornar "a la farola" i una nova placa va col·locar-se en record de l'efeméride. A la vesprada, i per primera vegada en la seua història, la imatge de la Verge va traslladar-se al Grau

1990, 4 de maig, divendres, fa hui 28 anys, la Coral Vicent Ripollés i l'Orquestra de Cambra, sota la direcció del recordat mossèn Joan Ramón Herrero, estrenen a la basílica, el retaule líric de Francesc Pérez Dolz, La Santa Troballa, escrita l'any 1954, un poema líric orquestrat que narra musicalment la troballa de la patrona i, l'any següent, el 4 de maig del 91, dissabte, un gran concert de campanes en el campanar de la Vila, realitzat pel gremi de Campaners Valencians, va fer que els castellonencs tornàrem a sentir el vol de les campanes Àngel, Jaume o Maria que per molts anys havien quedat inactives.

1999, 4 de maig, nou trasllat de la imatge a la plaça de la Independència, amb motiu del 75é aniversari de la coronació, arribant-se al nou segle, amb noves dates, festes, anècdotes i curiositats que el temps s'encarregarà de fer història...

Quatre de maig de 1924-40-49-66-74-90-91...1999 o 2018, tant se val, Castelló torna a fer realitat allò que diuen els gojos "Del Vostre amor un cantar, és tota la nostra història; Castelló ha begut sa glòria ací al peu del vostre altar."