La ciutat

La ciutat

dilluns, 28 de maig del 2018

Un Papa i un poble: Benet XIII i els Gitanos.


 A l'inici del segle XXI, concretament l'abril del 2000, va saltar la notícia: el crani del Papa Luna, conservat en una urna encastrada a la capella del Palau dels comptes d'Argillo, propietat de la família Olazabal, en la localitat saragossana de Saviñan, havia estat robat.

Allà pel 2002, va ser l'escriptor andalús Maeso de la Torre qui va publicar "La piedra del destino" una novel·la històrica que aprofundeix en la figura d'aquell aragonés, antítesi del clergat del segle XV, que fou Benet XIII, illa espiritual en mig d'un caos d'ambicions, guerres i corrupció.
A l'estiu del 2004 van ser el Cor de la Generalitat i la Capella de Ministrers qui van donar a conéixer la música d'aquella convulsa època, quan els grans eclesiàstics, vivien en palaus sumptuosos.

Després, el 2005 o 2006 va ser la recuperació de la fórmula magistral de la tisana, una infusió remeiera d'herbes de la Serra d'Irta de provada eficàcia contra flatulències, mals de cap, tensions estressants o malalties del ronyó.

Ara en aquest maig del 2018, moment en què es compleixen 595 anys de la mort del "Papa del Mar", d'aquella ànima gegant en continu conflicte amb una doctrina anquilosada, torna a prendre protagonisme.

No es tracta ni de cap robatori, ni d'una nova publicació, ni concert, ni del descobriment de cap remei, ara es tracta de l'estrena d'una obra escènica, dramàtica, cantada, teatral, d'una òpera basada en el llibre de les consolacions de la vida humana, que escrit pel mateix Papa, ens parlar dels remeis per les tribulacions, angunies i adversitats que les persones podem patir en aquesta vida de misèries i treballs.

Una òpera que a la vegada que combina textos del llibre esmentat amb altres derivats de l'anàlisi psicològic de la personalitat del pontífex, creats pel polifacètic castellonenc Vicent Melià Bomboí, presenta com a característica principal el qualificatiu de "gitana", doncs el cantaor flamenc José Díaz Fosi, acompanyat per un ballador i cinc músics gitanos de grup Sant Llorenç de Castelló, són els encarregats de ficar potència de veu i espontaneïtat a la creació artística, en un lligam i unió entre un poble, el gitano, d'origen indi i de projecció europea primer i transnacional després, i un papa, l'incomprés, el rebel, condemnat i abandonat per l'oficialitat de l'església, tots dos perseguits i assetjats al llarg de la història.

L'estrena va ser el passat divendres 25 al centre cultural La Bohemia, espai dirigit per l'amic Manu Vives, que des de fa unes temporades, aglutina totes les tendències artístiques mitjançant exposicions, conferències, cites literàries, recitals o en aquesta ocasió fins i tot una òpera, que per difícil que sembla fusiona dos conceptes maldits: el 13, el del Papa Benet, i els gitanos, el poble del "cante jondo".

Tal vegada la característica més destacada del flamenc siga l'estreta relació que guarda amb el poble gitano, fins i tot hi ha qui considera, a aquest gènere artístic, la manifestació pròpia d'aquest grup ètnic. Siga com siga en aquest cas, i partint de la profunditat de sentiments del cantaor les "consolacions" del Papa Luna, els remeis espirituals a la vida mortal, han tornat a prendre protagonisme cinc segles després al centre cultural del carrer Císcar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada