Cultura de defensa?

Diu el diccionari que cultura és la creació i realització de valors i béns materials per l'ésser humà que inclou sempre una ideologia, i per tant, una escala de valors i interessos. Considerada per la societat com un bé públic i preferent, pot classificar-se segons diversos criteris, i per tant podem parlar entre d'altres de cultura de masses, física, popular, de la pau, política o ambiental, per citar-ne només algunes de les manifestacions més actuals.

Tot i això hui he vist una ressenya que fa referència a un tipus de cultura que com a mínim em resulta xocant i curiosa, aquella que es defineix com els coneixements que permeten a les persones, als ciutadans, desenvolupar judicis i opinions sobre els instruments amb què els Estats es protegeixen i defensen als ciutadans de determinats perills i amenaces, l'anomenada "cultura de defensa" o també "cultura de seguretat".

I és que venia anunciant-se des de feia uns dies i va materialitzar-se el passat divendres, la Subdelegació del Ministeri de Defensa del Govern Espanyol en Castelló de la Plana, va promoure i inaugurar a la seu de la Fundació Dávalos Fletcher, una exposició itinerant del Comandament d'Operacions Especials "Boinas Verdes en acción".

Es tracta d'una exposició de fotografies realitzades pel general Bataller, cap d'aquestes companyies especials de l'exèrcit de terra a la dècada dels anys 80 i 90 del segle passat, que tracten de reflectir les activitats d'aquests "guerrillers" entrenats i equipats per fer front a actuacions de risc; en resum sembla es tracta "d'una propaganda" sobre aquelles unitats, els escenaris on actuen i els mitjans que empren.

Entenc que els militars tinguen com a repte garantir la seguretat dels ciutadans i la seua pròpia, fins i tot arribe a entendre que cal estar alerta a fenòmens com el terrorisme internacional o les ciberamenaces, però em ruboritza sentir parlar als militars de perills i amenaces lligades al concepte de cultura i que es tracte de perpetuar l'esperit guerriller militar a través, en aquesta ocasió, de l'art i la tècnica fotogràfica.

Segons els seus estatuts, la Fundació Dávalos Fletcher que acull l'exposició, té entre les seues finalitats la de promocionar la cultura sobre les arts de pintura, escultura, música, lletres i ciències, però res diu sobre la cultura de seguretat ni de defensa, per la qual cosa em resulta prou curiós que, el Patronat, màxim òrgan gestor de la fundació, haja acceptat que aquesta exposició itinerant, amb finalitat clarament divulgativa de la tasca militar, puga ser exhibida a la seua sala d'exposicions, fent-me pensar que el criteri seguit haja estat el de "cal estar a bé amb l'exercit... per si de cas".

Resulta també curiós que siga el president de la Diputació, el senyor Moliner, qui novament faça costat a l'exèrcit. Recordem que el passat mes d'abril va ser la Diputació qui va considerar un honor i va cedir el Palau provincial i la plaça annexa, per acollir "la propaganda" de la Guàrdia Reial, i ara, novament, el passat divendres el senyor Moliner va tenir un paper important en la inauguració de l'exposició.

Que l'exercit busque fer-se propaganda, ja siga a través del desplaçament dels membres de la Guàrdia Reial "a províncias" o mitjançant una exposició de fotografies sobre "les forces especials de l'exercit" per conscienciar a la població sobre les virtuts de l'exèrcit, és curiós, que Castelló, que des de 1995 no té caserna militar i per tant soldats pels carrers, en poc més d'un mes siga "notícia militar" en dues ocasions, és preocupant i que la Fundació Dàvalos Fletcher faça costat a un tipus de cultura, la de defensa, amb la creença que el coneixement directe de les activitats dels militars pot comportar una major estima, no se sosté.

Cultura és llibertat, cohesió i desenvolupament social, mai cossos armats, exèrcit ni promoció de defensa i militarisme. No ens deixem enganyar per les imatges idíl·liques de la tasca d'un militar, els exèrcits, són expressions del fracàs d'una societat i base per "fabricar" ciutadans acrítics i obedients. Respecte totes les opcions, però no m'espereu a l'exposició...