De segur que algun hi
queda, fins i tot algun "jove" és gran aficionat, però jo, fa ja molt
de temps que no n'he vist ningú. Parle dels "ralladors", aquells
pescadors que empren el rall per a pescar. I és que la pesca amb rall en l'àmbit
de la zona costanera castellonenca, encara que no ha desaparegut, segueix una
tendència cap a la desaparició absoluta motivada, d'una banda, per l'avançada
edat de la gent que la practica i, d'una altra, per la situació actual
d'incongruència legal i administrativa a l'hora d'interpretar l'activitat.
El rall és un art de pesca
que rep el nom del tipus de xarxa de pesca circular, i guarnida de ploms, que
els pescadors en llocs de poca profunditat, llancen a mà a l'aigua i pel pes
dels ploms se submergeix tot capturant els peixos que neden en aquest espai. La
pesca amb el rall s'ha practicat des de fa segles a les platges de Castelló en
llocs que mai excedeixen de tres, quatre o com a màxim de cinc pams d'aigua, de
manera que el pescador és capaç de veure els peixos del fons; ha estat al llarg
dels segles una pesca de subsistència.
L'ús del rall per pescar
requereix d'una gran tècnica, i que com tot en aquesta vida cal aprendre;
bàsicament el pescador ha d'agafar amb el canell de la mà esquerra el cordell i
amb la mà dreta llançar la xarxa perquè s'ajunten els ploms de tot el perímetre
del rall, de manera que la bossa creada abrace i retinga els peixos que es
queden dins del cercle. Una tècnica acurada i, a la vegada, tot un art que
requereix paciència i habilitat.
La pesca amb rall, una
tradició a les platges de Castelló, ha passat de ser una pesca de subsistència,
a ser considerada de caràcter recreatiu, selectiu i sostenible, amb
percentatges de captura molt minsos, ja que les dimensions de la xarxa eviten
la captura de grans quantitats i grandària xicoteta.
Veure un
"rallador" a la costa és, a hores d'ara, tot un reclam, doncs el seu
art és quasi a extingir malgrat que en el Grau de Castelló sempre hi ha hagut
molts i molt bons ralladors, cas del Monco, Vicent de Faba o Mal pollastre
entre d'altres.
Un moment clau en el
descens d'aquesta activitat va ser l'any 1998, quan encara hi havia molts
ralladors, però la Conselleria d'Agricultura i Pesca va paralitzar
l'adjudicació de llicències, ja que aquest tipus de pesca no s'ajustava a la
legislació europea.
No va ser fins al 2011
quan el Consell de la Generalitat va recuperar de nou la pesca del rall, però
el mal ja estava fet. La nova normativa fixava la quantitat màxima de captures
per persona i dia en cinc quilograms i la prohibició de pesca, la veda, en els
mesos de desembre, gener i febrer.
Aquell mateix any la
Conselleria va concedir 176 llicències per la pràctica del rall a tota la
província de Castelló i malgrat que el decret regulador va ser modificat el
2015, sembla que el nombre de llicències, si tenim en compte els pescadors que
podem veure, ha anat disminuint.
Tot i això en alguns
pobles de la costa castellonenca l'afició es manté amb diferents associacions,
concursos o exhibicions, cas del "Rall de la Plana" associació de
Xilxes o el concurs que, dins les festes de la Misericòrdia de Borriana, se
celebrarà a la platja de l'Arenal d'aquella localitat el dissabte 1 de
setembre.
I a Castelló? I al Grau? Què
queda? A banda d'alguns ralladors, que de segur encara hi haurà, des de l'any
2002 i al passeig de Bonavista del Grau hi trobem una escultura de José Miguel
Mas Valls, figurativa i costumista on podem veure un home descalç en posició de
llançar, la contemplació de la qual ens dóna una lectura més que evident: un
ofici, el del rallador, a punt de perdre's, o no?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada