"A l'estiu menjar calent no és gaire bon aliment"

Així diu la dita popular i hui és un bon moment per recordar-ho, ja que s'estan complint totes les previsions i estem, en aquests primers dies d'agost, sofrint i suportant allò que els meteoròlegs anomenen "onada de calor", dies de calor i xafogor intensos, com a conseqüència de l'arribada a les nostres terres d'una massa d'aire molt càlid d'orige africà i si hem de fer cas a aquelles previsions, el fort de l’onada sembla que encara no ha arribat.

Tots ho hem experimentat ja, tampoc ací, a les nostres terres, dormir aquesta passada nit ha estat gens fàcil, i l’insomni ha aparegut en més d’una casa i més de dues. Serà el canvi climàtic el culpable?, serà la contaminació ambiental?, serà culpa dels incendis que ternquen l’equilibri als nostres boscos?... No es tracta de tirar culpes a ningú ni de lamentar-se, simplement de constatar una crua realitat d’aquets inicis d’agost.

Però no hi ha mal que cent anys dure i aquesta situació, malgrat la seua pesadesa i incomoditat, és la ideal per assaborir i gaudir d'un bon gelat, postres refrescants que agraden tant als menuts com als grans, i que havent estat en un temps no tan llunyà el seu consum prou restringit per la dificultat d'elaboració, en l'actualitat són les llepolies més consumides a l'estiu, estant les seues múltiples i inimaginables varietats a l'abast de tothom.

No fa gaire anys, si les "cases de neu" no aportaven aquella, ni tan sols els rics, les persones adinerades, podien gaudir del plaer de refrescar la gola; tot i que és conegut des de molt antic, si no hi havia "gel", no hi podia haver "gelats".

I tot i que ara podem trobar gelats i gelateries obertes tot l'any, és quan arriba el temps de la calor quan el gelat ix al carrer i pren tot el protagonisme desplaçant qualsevol altre tipus de menjar calent, per bo i abellidor que aquell siga.

De llet merengada, de xocolata, de torró, tots coneixem i aprenem a diferenciar des de ben menuts els sabors que, a força de tast, considerem tradicionals, però tots els anys, totes les temporades, els gelaters professionals i, de vegades també experimentant a casa, creen, creem nous sabors, noves textures.

Així, aquest any, i com tinc una bona amiga a qui li agrada experimentar, he de dir-vos que ja he gaudit del "gelat casolà d'herba-sana", semblant al de la menta, però amb "un toc" diferent, més suau..., i si us sembla estrany, més encara us semblaran les darreres propostes més professionals que podem trobar al nostre abast, cas del gelat de bacon caramel·litzat, de pop, d'espaguetis i formatge, d'all o de regalèssia, i és que, com dic al títol, a l'estiu menjar calent no és gaire bon aliment, però a l'estiu si està gelat, qualsevol aliment pot ser extraordinari per rar i estrany que d'entrada puga semblar-nos.

En els estius de la meua infantesa els reis eren els gelats de pal, "els polos", ximples, naturals, de gel, amb gust de llimona, taronja o d'orxata, considerats quasi sempre com un premi per a després d'haver dinat o sopat menjars d'estiu, que no eren altra cosa que els mateixos plats que a l'hivern, però ara deixats refredar una vegada escudellats.

La litúrgia màgica del gelat de l'estiu ha tornat hui, un dels dies més calorosos de l'any a la meua memòria, i, ara, amb el vostre permís, com sembla que encara no és hora de gelat i com la calor ja apreta, vaig a fer-me ”un refresquet” i remullar el garganxó...