Temps i diners...

 Sempre s'ha dit que el temps són diners, en l'àmbit individual, el temps gasta el cos al mateix ritme que desgasta els nostres comptes corrents i, a nivell col·lectiu, com a poble, trobem que tot té un preu i aquest evoluciona, quasi sempre cap amunt, amb el pas dels anys.

I si faig aquesta reflexió, és perquè tot just hui, d'una banda, es compleixen 676 anys, si, ja sé que en són molts, de la venda o cessió del "castrum de monte tornesio" o castell de Montornés, fortalesa ubicada al terme de Benicàssim, a les estribacions del desert de les Palmes, d'origen àrab, del segle X, construïda sobre restes romanes, i que va passar a dominis cristians al XIII, de mans del seu aleshores propietari el senyor de Nules, Gilabert de Centelles, a Pere IV, per la quantitat de quaranta mil sous, de l'any 1342.

No sabem per quan es tornaria a vendre, però és ben cert que el 1516 torna a canviar d'amo. És la família Casalduch qui compra la fortalesa, essent Violant de Casalduch qui, a la fi del segle, atorga la carta de població als 10 primers pobladors de Benicàssim, iniciant-se amb posterioritat, per part dels seus pobladors, un abandonament progressiu del castell,que, en època de pau, van traslladar-se a les zones més baixes i properes als conreus, com li va passar també al seu germà, el de la Magdalena.

D'altra banda, van haver de passar molts i molts anys, també diferents propietaris del castell i un oblit total, fins que l'any 2008, fa tot just ara 10 anys, l'aleshores regidor de patrimoni de Benicàssim, el senyor Domingo Ferrando, anunciara la intenció del municipi, amb l'aprovació del senyor Francesc Colomer, que era l'alcalde, d'iniciar les negociacions amb la mercantil valenciana "Cornisa del Azahar" propietària de lloc, per comprar el castell i uns 100.000 metres al seu voltant, valorant-se la propietat en uns 3 milions d'euros.

Cas de no haver arribat la maleïda crisi, tal vegada s'haguera pogut tancar l'operació amb permuta de terrenys amb la mercantil i, a hores d'ara, el poble i visitants hagueren pogut tenir un lloc de privilegi al terme i una recuperació d'un vestigi històric importantíssim al qual, de segur, li hagueren tret un bon profit vist el que s'ha aconseguit fer amb la "torre de Sant Vicent".

Però el temps va passar i aquella proposta va caure en l'oblit al mateix temps que les poques parets que resten del castell també van anar i continuen caient. No sé si encara seran propietaris del conjunt i terrenys "Cornisas de Azahar" i si els senyors Ferrer o Almela seran encara els presidents de la mercantil, però estic segur que de la mateixa manera que cada dia que passa la recuperació i restauració del castell es presenta més complicada i costosa, també el preu de venda s'haurà incrementat, dificultant la la possible operació. El temps i els diners com deia a l'inici juguen en contra dels interessos populars. Llàstima!!!

 

Llàstima i pena, tristor en passejar per aquell lloc i veure com es troba i el que és més penós, pensar com podria trobar-se, vista la magnífica actuació que s'ha fet amb el seu veí, el "Castell Vell", el de la Magdalena i tot el que podria fer-se en i des de Montornés.

Aljubs, muralles, alguna torre i espillera, fins i tot alguna paret de roca natural esperen la mà de l'home per no desaparèixer per sempre. El pas del temps no perdona, però la voluntat i els diners no arriben .I si no s'actua prompte, amb zeleritat i rapidesa, si han de tornar a passar, 10, 20, 50 o 100 anys, nosaltres, la generació actual, serem els únics responsables de la seua total desaparició.

Jo, aprofitant "la casualitat del dia" des d'ací faig una crida a reprendre les negociacions, a què els actuals representants del municipi amb l'alcaldessa al capdavant, donen les passes necessàries per a recuperar pel poble aquesta part del seu origen i patrimoni històric i cultural.

Tinc ganes de veure Montornés recuperat, compartint el senyoriu de la Plana amb el seu germà "moro" de Castelló. Dos castells i una mateixa història de pobles veïns. Hi ha una dita popular que diu: "voler és poder". Aquells que ara ho poden fer de veritat volen? Jo, de moment, no ho veig i, com Sant Tomàs, si no ho veig, no ho crec. En aquesta ocasió, m'alegraria i molt estar errat. Com en altres moltes ocasions el temps em donarà o no la raó, els diners, Ibi's, guals, permisos...no paren d'arribar a l'ajuntament.