No en són massa,
malauradament, les restes arqueològiques iberes de certa importància i
transcendència, trobades al País Valencià i, menys encara, les localitzades a
les terres de Castelló.
Sens dubte, la troballa
més important d'aquella època, a nivell de país, va estar la Dama d'Elx i, a
escala local, el Plom del Pujol de Gasset, totes dues peces, com moltes altres,
trobades fruit de la casualitat.
La casualitat va voler que
aquestes peces, datades entre els segles IV i II abans de Crist, foren també
trobades amb pocs anys de diferència, la Dama el 1897 i el Plom uns anys abans,
el 1851.
I, vet per on, si la Dama
es considera l'escultura ibera més important de totes les trobades, el Plom és
el primer document epigràfic iber trobat a tot l'estat, dels pocs més de 70
documents d'aquest tipus que es coneixen.
Semblant va ser també la
manera en què van ser trobades les dues peces, realitzant-se en tots dos casos
tasques agrícoles, consistents en treballs d'aplanament de tossals, la Dama en
el de l'Alcúdia, i el Plom en el de Gasset, un monticle d'uns tres metres
d'alçària que es trobava entre els estanys de Patos i el de Sotamilla, enmig
d'una zona pantanosa, que hui en dia situem, en el Grup Sant Pere, entre el
col·legi l'Illa i l'avinguda dels germans Bou, al Grau de Castelló.
I també casual, o no?, el
seu actual destí, que malgrat haver estat reivindicat el seu retorn en moltes i
variades ocasions, totes dues peces es troben a Madrid, al Museu Nacional
d'Arqueologia.
Parlar hui del Plom del
Pujol de Gasset, és de justícia, ja que, tot just un dia com hui, 30 d'agost,
fou trobada la peça, una estela on es veuen una sèrie de signes, elements de
referència per al coneixement de l'escriptura ibera, quatre línies, que malgrat
el pas del temps, encara hui en dia es desconeix amb exactitud quin pot ser el
seu significat, relacionant-se amb la cultura funerària, pensant que pot ser el
text, una maledicció contra els enemics del difunt.
Siga com siga, el cas és
que des de la seua troballa, com també passa amb la Dama, mai la peça ha tornat
a la seua ciutat d'origen, Castelló, per quedar-se de manera definitiva, al
nostre museu, que és on realment hauria d'estar.
És veritat que el Plom
l'any 2006, va retornar per uns mesos, d'abril al juliol, a la ciutat, per ser
exposat com a "peça del trimestre" al museu, i que a l'agost d'aquell
mateix any, els tres grups municipals que conformaven aleshores l'ajuntament:
PP, PSOE i BLOC, van aprovar una moció conjunta instant al Ministeri de Cultura
i al Govern del país, el seu trasllat, la seua devolució.
Han passat 12 anys i mai
més s''ha tornat a saber-se'n res i, de la mateixa manera que s'insisteix en el
retorn a Elx, de la seua Dama, ara, en complir-se 167 anys de la nostra
troballa, crec torna a ser un bon moment perquè l'equip de Govern de
l'Ajuntament, amb el suport o sense, de l'oposició, torne a demanar el seu
retorn amb més força. A veure si ara tenim més sort. Si no es demana, no
tornarà, i jo, aprofite l'efemèride, per a recordar-ho....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada