Revetlla d'agost.

 Han estat i són moltes les col·lectivitats, associacions, grups de veïns, barris o urbanitzacions que, aprofitant la bonança estiuenca i la festivitat de l'Assumpció de la Verge, anit i de segur que també aquesta propera, s'han reunit i es reuniran per celebrar la principal de les revetlles estiuenques, la de la Mare de Déu d'Agost, Sant Roc i també el gos.

I és que a Castelló sempre hem estat aficionats a l'assistència massiva a les revetlles i festes d'estiu, fent-se molt popular als inicis del segle passat, ja abans de la guerra, el popular "mos quedem" al pinar del Grau en aquests dies, on famílies senceres compartien menjar, beure, músiques, cançons i improvisats balls.

Va ser tot just després de la guerra quan va ficar-se de moda a l'antiga Pèrgola del Ribalta, gràcies a la iniciativa de la "Junta Central de Festejos" de les recents creades festes de la Magdalena, tant entre veïns com forasters, l'assistència massiva a les revetlles estiuenques, ja que era la Pèrgola el lloc idoni on es podia ballar amb les músiques de moda, escoltar música o conversar amb les amistats a la fresca.

"La Junta Central de Festejos" amb la recaptació de les entrades i la reserva de les tauletes aconseguia augmentar els minsos ingressos que l'ajuntament aportava per les festes. De manera que calia afinar l'enginy per a fer populars aquells balls mitjançant rifes i altres actes que, a la fi, deixaren uns bons beneficis.

Era en aquell temps una autèntica llegenda un valencià de Cofrents, nascut el 1863, de nom Antonio Martínez, funambulista de la corda fluixa conegut popularment com a "Milà el del globus", recordat perquè el final de les seues acrobàcies sempre eren una pujada en globus i acompanyat, en múltiples ocasions amb un animal viu.

 

Va ser tant gran la seua fama que fins i tot se li atribuien fets i gestes que ell mai va arribar a fer, com és el cas d'un viatge en globus de Castelló a València i que va donar peu a una cançó molt coneguda i per tota la joventut taral·lejada i que en part deia més o menys així: "Cuando Milà a Valencia marchó con gran pesar de todos se despidió, y su papa le dijo al partir el simpático Milà pronto va a venir".

Aprofitant allò que ara diríem "el tirón" de Milà, a la Pèrgola i tal dia com avui, es celebrava la revetlla del "pato Milà" amb atraccions, concursos i sortejos on, el més esperat era, sens dubte, "el vol del pato", quan un ànec de cartó era enlairat en un fràgil globus de paper i, els assistents més agosarats, el perseguien per l'aeri trajecte per sobre de carrers, cases, alqueries o masos, segons bufara el vent, fins que algun afortunat l'agafava i retornant a la Pèrgola, en rebia un de viu, de carn i ossos, com a premi.

Aquells que no tenien tanta sort o fortuna sempre podien optar a altres substanciosos premis com ampolles de sidra, melons o fins i tot el que és necessari per a elaborar una paella completa, anunciat com a "paellón familiar".

Van ser pràcticament tres dècades, els 40, 50 i 60 del segle passat i que ara, 50 anys després, d'una altra forma però amb el mateix esperit, en arribar "l'Agost, sant Roc i el gos" tornen a reviure..., per molts anys que tots puguem veure-ho.