Així, amb aquest rodolí,
s'anunciava al periòdic Mediterraneo, a l'estiu de 1958, fa 60 anys, Antonio
Baquedano, el concessionari a Castelló, de la marca de bicicletes i ciclomotors
Orbea, fàbrica eibarresa de
bicicletes i bicicletes amb motor, "Velosolex", amb exposició i taller de la marca en dos baixos, el 7 i el 15, del
carrer de Catalunya .
I si hui parle del
velosolex, és perquè aquest estiu, sens dubte, està sent el del
"boom" del que, si em permeteu, qualificaré del seu nét, o millor dit
néta, i que no és altra que la bicicleta elèctrica.
Només cal passejar per
qualsevol carril-bici dels molts que cada dia més omplin el nostre terme, i més
encara ara a l'estiu si és un d'aquells que està a prop de la costa, per veure
la quantitat i varietat d'aquestes bicicletes que hi circulen.
Mai hagueren pogut pensar
els creadors del Velosolex que, sense imaginar-ho serien capdavanters en allò
de facilitar el pedaleig als usuaris de les bicicletes, perquè aquella era la
finalitat bàsica del velosolex, la transmissió mitjançant "rodillo"
de la força del motor a la roda davantera, ja que aquell anava col·locat a
sobre d'aquesta, sense necessitat de cap mecanisme de transmissió
complementària.
Crec que
"l'invent", en realitat, no va ser espanyol, no va ser dels Orbea
d'Eibar, sinó una idea d'uns francesos, creadors de l'empresa Courbevoie, que
van acoblar un motor de dos temps, de 38cc, a una bicicleta tradicional i que
prompte va resultar tot un èxit, evolucionant en diferents models i potencia i
mantenint un quadre obert, model únic, que facilitava "pujar" i la
conducció tant a homes com a dones.
La tracció mecànica que va
suposar el velosolex va donar peu a l'aparició simultània dels ciclomotors, és
a dir, les altres bicicletes motoritzades, el popular "mosquito" de
la firma italiana Garelli, o les també franceses "mobylette",
arribant a ser una solució ideal per aquells a qui la bicicleta els hi
resultava pesada, sobretot si havia de desplaçar-se fora del nucli urbà.
Resulta curiós veure com
el velosolex s'anunciava, es deia que era el vehicle ideal per anar al treball,
a l'escola, al mercat i per realitzar passeigs agradables i sans, en
considerar-se un vehicle pel treball i l'entreteniment, amb un pes d'uns 30
quilos i amb una velocitat màxima de 35 quilòmetres per hora, sent tan sols
necessàries per la seua conducció, saber anar en bicicleta, ser major de 16
anys, i tenir "un paper" que subministrava el fabricant amb el número
de bastidor.
Part del seu èxit va ser
el poc consum que tenia, perquè amb un mini-dipòsit, amb capacitat per un litre
de benzina, el velosolex podia recórrer fins a 100 quilòmetres, resultant per
tant, un vehicle econòmic i amb unes despeses de manteniment mínimes, a què el
luxe del vehicle era també quasi inexistent: fre de patí davanter i de tambor a
la roda de darrera, timbre, portaequipatges, i una xicoteta llum a la part
davantera i tot ell de color negre.
I ara, vora 70 anys
després la bicicleta elèctrica com deia abans, és tota una realitat i pren el protagonisme.
Any rere any veiem créixer marques i models, ja siguen de passeig, plegables,
de muntanya, urbanes o de carretera. Cada dia que passa trobem més i més
varietats; definitivament han arribat per a quedar-se.
No crec que mai torne el
velosolex, però, el que si tinc clar és que, per autonomia, velocitat,
funcionament i preu, -aquest darrer en continua davallada fruit de l'evolució
de la tecnologia-, faran en pocs anys, que les bicicletes elèctriques siguen un
dels mitjans de transport més emprats al món i, si voleu, un altre dia us
parlaré dels patinets que, també estan fent furor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada