Poca gent...

Serà perquè cada dia a la nostra ciutat en són més els llocs on acudir per gaudir de música, teatre, contacontes, cinema, conferències o exposicions, serà perquè "entre setmana" no hi ha massa possibilitats per allò del quefer diari, serà perquè no arriba la difusió on ha d'arribar, serà perquè no sempre s'encerta i de vegades allò que se programa no interessa, o simplement serà per comoditat, però malgrat la gran programació cultural que a la nostra ciutat es desenvolupa de manera diària, són massa les ocasions en què ens trobem amb una assistència més que fluixa a actes que, estic segur, en qualsevol altra ciutat hagueren atret molt més públic.

Sense diferència notable entre actes de caràcter gratuït i altres de simbòlic pagament, la resposta cultural dels veïns de Castelló en moltes ocasions no està a l'alçada de l'esforç que des de les diferents institucions, organismes o entitats es fa.

És el cas que voldria comentar hui amb dos exemples propers, dos dies d'aquesta setmana. Si mirem l'agenda cultural mensual, el passat dimarts dia 9 eren 8 les manifestacions que s'oferien: un taller, un contacontes, un lliurament de premis, una xarrada, una projecció cinematogràfica i 3 conferències.

A banda que no tots els actes culturals eren pel mateix tipus de públic, és veritat que per coincidència d'horaris, calia fer una tria. Vaig decidir assistir a la Conferència "Vivències de Setmana Santa", que a la llibreria Babel i organitzada per Icona i la Cultura Popular, amb motiu de l'edició del llibre "Vivencia de un pregonero de Semana Santa",  a càrrec del membre de la Junta de Govern de la Confraria de Lledó, de la del Sant Sepulcre de Benicàssim i del Crist ressuscitat, el jove castellonenc Samuel Fabregat.

Tot i que la conferència va resultar d'allò més interessant, en realitat no podem parlar d'una conferència, si més no cal dir que allò va ser una "reunió informal", ja que costa creure-ho, però contant al conferenciant i el presentador, allí vam aplegar-nos 7 persones. No interessava el tema? No havia estat prou publicitat? Era dimarts un "mal dia"?...

Amb eixe mal regust i llàstima que va donar-me el "ser tan poca gent", va arribar el dimecres, ahir. De bell nou l'agenda cultural, exceptuant una sessió teatral per a escolars en sessió matutina, ens convidava a triar entre 5 manifestacions culturals: una xarrada, una revista parlada, una conferència, un col·loqui i una projecció de cinema.

La tria en aquesta ocasió va dur-me al saló d'actes de l'edifici "Hucha". Allí Luís Psamontes, ex ciclista professional durant més de 10 anys, corredor del Tour, Giro i Volta a Espanya i en l'actualitat mentor Esportiu, era el protagonista d'un col·loqui que sota el títol de "El liderazgo del gregario o la importancia del trabajo en equipo" i dins el cicle "En primera persona", organitzava la Fundació Caixa Castelló.

No diré que vam ser mitja dotzena les persones que vam assistir, però mal contades seríem dues dotzenes, pocs, molt pocs, tant pocs que fins i tot abans de començar, el presentador va convidar-nos a ocupar els primers seients, deixant la part del darrere lliure, per estar més recollits i propers al protagonista.

Novament la sensació "de ser pocs" va fer sentir-me una mica violent, tenia vergonya i aquella sensació agredolça de "que alguna cosa no funciona". Vaig pensar que difícilment la ciutat progressarà sense un desenvolupament cultural i, malgrat l'enorme importància que té per a la nostra ciutat la producció cultural, la resposta ni dimarts, ni ahir, en aquests actes, va estar a l'altura d'una gran ciutat com vol ser la nostra. Llàstima.