Avui fa tot just 199 anys
d'un fet poc significatiu però de gran transcendència a la història del nostre
poble. Tal dia com avui, el 13 d'abril de 1820, va publicar-se amb gran
solemnitat el restabliment de la Constitució Espanyola de 1812, redactada per
les Corts de Cadis, sota l'assetjament dels francesos, fent-se pública lectura
a la Plaça Vella, actual plaça Major, en contraposició de la plaça Nova, o del
Rei i als "quatre cantons" del carrer d'Enmig, un punt emblemàtic de
la ciutat de Castelló, on es creuen el carrer Mig i el carrer Sabaters,
modernament anomenat Colón.
Aquella Constitució
promulgada per la regència tenia un caràcter liberal i va ser coneguda com
"La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. Establia
la monarquia constitucional, la limitació del rei, la separació de poders, el
sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat
d'indústria i el dret de propietat, entre altres. També que la religió de la
nació espanyola era la catòlica i prohibia de manera expressa l'exercici de
qualsevol altra, i el rei ho continuava essent "por la gracia de Dios y la
Constitución". D'altra banda aquest text constitucional no reconeixia cap
dret per a les dones, ni tan sols el de ciutadania.
Una Constitució que en els
seus 25 anys d'història, els que van des del 1812 al 1837, va tenir una vida
convulsa, havent-se de "publicar" fins a tres vegades, 1812, 1820 i
1836, ja que va ser revocada per primera vegada el 1814 pel rei Ferran VII, pel
fet que significava el pas de l'estat absolutista al constitucional, amb
separació de poders, retornant-se durant 6 anys al més estricte absolutisme
monàrquic.
El 1820 el general Riego va
encapçalar una rebel·lió militar que va forçar al rei a reinstaurar la
Constitució, conformant-se un nou govern liberal, on Riego va aixecar-se com a
gran defensor de les llibertats civils a Espanya.
Les potències absolutistes
europees, constatant que una Espanya liberal era un perill per a l'equilibri de
l'ordre absolutista europeu, van decidir intervenir. França va ser l'elegida
per reintroduir per la força la monarquia absoluta a Espanya i, l'any 1823, un
exèrcit francés conegut com els Cent Mil Fills de Sant Lluís, van aconseguir
derrotar el liberalisme, apressant, jutjant, condemnant i penjant a la forca i
després decapitant al general, convertint-se aquell en el màrtir per
excel·lència de la repressió política absolutista contra el liberalisme,
pervivint-ne la memòria com un heroi mític de la lluita per la llibertat.
El 1836 Maria Cristina de
Borbó com a regina regent va tornar a restablir la Constitució després dels
successos de La Granja que va estar vigent fins al 1836 en què el govern va
presentar-ne una e nova, la Constitució de 1837, a les que seguirien les de
1845, 1869, 1876, 1931 i 1978.
Una data, 13 d'abril de
1820, una ciutat Castelló que recupera la corporació municipal i el seu alcalde
de 1814, el senyor Gonzalo Vilar, una efemèride celebrada amb "cavalcades
i festes", mostra de la devoció liberal de la ciutat, destacant el
"ball de Torrent", una de les vies d'escapament, crítica sorneguera i
divertida dels valencians contra la corrupció, la injustícia, el despotisme, la
prepotència i l'estupidesa dels governants, rient-se de l'ordre establert i
enfrontant-se al poderós per mitjà d'una pantomima de sis balls acompanyats amb
tabal i dolçaina.
Proclama que va portar
canvis substancials a la ciutat amb l'amnistia dels presos polítics, la creació
d'audiències provincials, la desamortització de béns eclesiàstics, l'expulsió
dels agustins o la creació de la milícia nacional entre d'altres,que va
tallar-se en sec a partir de 1823, iniciant-se el nou període de règim
absolutista. Fer i desfer, endavant i endarrere....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada