La ciutat

La ciutat

dissabte, 13 d’abril del 2019

Quasi dos-cents anys de la proclama...



Avui fa tot just 199 anys d'un fet poc significatiu però de gran transcendència a la història del nostre poble. Tal dia com avui, el 13 d'abril de 1820, va publicar-se amb gran solemnitat el restabliment de la Constitució Espanyola de 1812, redactada per les Corts de Cadis, sota l'assetjament dels francesos, fent-se pública lectura a la Plaça Vella, actual plaça Major, en contraposició de la plaça Nova, o del Rei i als "quatre cantons" del carrer d'Enmig, un punt emblemàtic de la ciutat de Castelló, on es creuen el carrer Mig i el carrer Sabaters, modernament anomenat Colón.

Aquella Constitució promulgada per la regència tenia un caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. Establia la monarquia constitucional, la limitació del rei, la separació de poders, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. També que la religió de la nació espanyola era la catòlica i prohibia de manera expressa l'exercici de qualsevol altra, i el rei ho continuava essent "por la gracia de Dios y la Constitución". D'altra banda aquest text constitucional no reconeixia cap dret per a les dones, ni tan sols el de ciutadania.

Una Constitució que en els seus 25 anys d'història, els que van des del 1812 al 1837, va tenir una vida convulsa, havent-se de "publicar" fins a tres vegades, 1812, 1820 i 1836, ja que va ser revocada per primera vegada el 1814 pel rei Ferran VII, pel fet que significava el pas de l'estat absolutista al constitucional, amb separació de poders, retornant-se durant 6 anys al més estricte absolutisme monàrquic.

El 1820 el general Riego va encapçalar una rebel·lió militar que va forçar al rei a reinstaurar la Constitució, conformant-se un nou govern liberal, on Riego va aixecar-se com a gran defensor de les llibertats civils a Espanya.

Les potències absolutistes europees, constatant que una Espanya liberal era un perill per a l'equilibri de l'ordre absolutista europeu, van decidir intervenir. França va ser l'elegida per reintroduir per la força la monarquia absoluta a Espanya i, l'any 1823, un exèrcit francés conegut com els Cent Mil Fills de Sant Lluís, van aconseguir derrotar el liberalisme, apressant, jutjant, condemnant i penjant a la forca i després decapitant al general, convertint-se aquell en el màrtir per excel·lència de la repressió política absolutista contra el liberalisme, pervivint-ne la memòria com un heroi mític de la lluita per la llibertat.

El 1836 Maria Cristina de Borbó com a regina regent va tornar a restablir la Constitució després dels successos de La Granja que va estar vigent fins al 1836 en què el govern va presentar-ne una e nova, la Constitució de 1837, a les que seguirien les de 1845, 1869, 1876, 1931 i 1978.

Una data, 13 d'abril de 1820, una ciutat Castelló que recupera la corporació municipal i el seu alcalde de 1814, el senyor Gonzalo Vilar, una efemèride celebrada amb "cavalcades i festes", mostra de la devoció liberal de la ciutat, destacant el "ball de Torrent", una de les vies d'escapament, crítica sorneguera i divertida dels valencians contra la corrupció, la injustícia, el despotisme, la prepotència i l'estupidesa dels governants, rient-se de l'ordre establert i enfrontant-se al poderós per mitjà d'una pantomima de sis balls acompanyats amb tabal i dolçaina.

Proclama que va portar canvis substancials a la ciutat amb l'amnistia dels presos polítics, la creació d'audiències provincials, la desamortització de béns eclesiàstics, l'expulsió dels agustins o la creació de la milícia nacional entre d'altres,que va tallar-se en sec a partir de 1823, iniciant-se el nou període de règim absolutista. Fer i desfer, endavant i endarrere....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada