Des que el Governador Ramon de Campoamor llancés la idea de la necessitat que Castelló comptés amb un Teatre, no va desistir en cap moment de pressionar l'Ajuntament perquè portés a terme l'obra.
Des del principi es va pensar a ubicar-lo en la plaça de la Pau. Va ser el
setembre de 1879 quan l'ajuntament acorda la construcció del teatre, designant
com a emplaçament els terrenys coneguts com a "Hort de Cisternes".
Castelló era una xicoteta ciutat de poc més de 25.000 habitants que encara
conservava bona part de les muralles carlines, però que ja demostrava cert
expansionisme.El passeig o plaça de la Pau, era una zona àmplia bastant
abandonada, tot i els arbrets que tenia en els seus laterals. L'hort, futur
solar on construir el Teatre, era una propietat dividida entre dues germanes,
Clemència i Vicenta.
L'ajuntament tal dia com avui, però de 1881, adquireix per compra la part
davantera de la propietat, la que correspon a Clemència. La configuració de la
zona era diferent de la que coneixem en l'actualitat. L'"hort de
Cisternes" no començava on està ara la porta principal del teatre, sinó
uns metres més cap al sud; el carrer Herrero no existia i la zona quedava
tancada per les cases del carrer Falcó. La part posterior del teatre, on ara hi
ha l'hotel Mindoro, era l'hort propietat de l'altra germana, Vicenta Cisternes.
El solar que es va comprar tenia 41,58 metres de llarg i 26,60 d'ample, una
mica més de 1100 metres quadrats. Al costat d'aquest hort, i separat per
l'actual carrer Ximenes, estava l'ampli hort de Mas que tenia una longitud
frontal igual a la distància que hi ha entre la cantonada del carrer Falcó i la
cantonada del carrer Hort de Mas. A la façana que donava a la plaça de la Pau
hi havia una casa a la cantonada, on avui hi ha la taquilla, encara que més
reculada i en la part que dóna a les cases del carrer Falcó hi havia una quadra
amb animals, enmig d'aquestes dues rústiques construccions hi havia un petit
camí que donava accés a l'hort.
Comprat l'hort avui fa 138 anys i disposant l'ajuntament del solar per
començar les obres, va arribar el moment decisiu perquè el teatre pogués ser
una realitat. Però qui s'havia de fer endavant en la seua construcció? El
problema de la construcció radicava en la responsabilitat econòmica i estava
clar que només podia fer-lo una institució pública.
El projecte va ser redactat per l'arquitecte municipal Godofred Ros de
Ursinos però no va ser fins a l'any 1890 quan per primera vegada el pressupost
municipal va designar 25.000 pessetes per la contrata de cimentació de façanes
i escenari, construcció de les primeres i tancament del solar, obres que
finalitzaren al final de l'any 1891.
Faltava encara tota la decoració i il·luminació, que va allargar les obres
fins als inicis de 1894, amb un cost total al voltant de les 400.000 pessetes,
uns cost alt per aconseguir un teatre que seguia l'ideal propi de l'època, un
"temple laic" amb influència del teatre de la Comèdia de Madrid, amb
conjunció de funcions associatives, culturals i d'oci per una societat
castellonenca moderna.
A partir d'aquell moment entraríem en la història del coliseu, orgull dels
castellonencs i que segueix presidint amb gallardia i majestuositat la plaça de
la Pau. Un teatre, el nostre, obra insòlita per a la seua època, que ha arribat
més lluny del que els mateixos castellonencs podíem mai somiar, una història
que va iniciar-se tot just fa 138 anys ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada