PinyPon o pixar fora del test.

Bé és cert que no gaudeix de renom com la Setmana Santa d'altres capitals, però la nostra, la de Castelló, des de sempre s'ha caracteritzat per la sobrietat i austeritat dels actes programats. Històricament parlant a Castelló es va començar a gestar la Setmana Santa al segle XVI, tres després que la ciutat fos traslladada ,. El seu origen arrenca en la fundació el 1561 de la Confraria de la Puríssima Sang, les tres restants, van sorgir ja al segle XX.

Des de fa una pila d'anys, excepte la del Diumenge de Pasqua, només es conservava la processó del Sant Enterrament, i malgrat que durant la dècada dels anys setanta del segle passat, es va experimentar una greu disminució en la participació de confrares i espectadors, la Confraria de la Puríssima Sang, va ser capaç de mantenir l'antiquíssima tradició. L'any 1984 es va incorporar la participació de la Tercera Orde franciscana i de la Germandat de Pau i Caritat. Amb posterioritat les Confraries de Santa Maria Magdalena i del Crist de Medinaceli.

Va ser a l'abril de 1990, durant la renovada Festa del Carrer Sant Vicent de la Capital, assistien membres de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, deliberant sobre la possibilitat de crear, al si d'aquesta, una Confraria que canalitzara els sentiments religiosos penitencials dels seus membres convenint que el patronatge més apropiat era el de Maria Magdalena, la Santa penitent i penedida, primer testimoni de la Resurrecció i primera a donar testimoni davant dels apòstols, titular de l'Ermita enclavada al turó del Castell Vell, solar de l'antiga Vila, constituint-se com a confraria el juny del 1992, amb unes finalitats estatutàries semblants a qualsevol altra confraria cristiana.

Cada 22 de juliol festivitat de Santa Maria Magdalena, la confraria celebra la seua principal festa a l'ermita de la Magdalena i, des de fa uns anys, els patges de la confraria, realitzen una processó infantil pels voltants de l'Ermita del Castell Vell, amb una xicoteta peanya i imatge de la Santa Penitent, acompanyats de la Secció Interna de Tambors i Bombos de la Confraria.

Sembla que a la Junta de Govern allò no els hi va semblar prou i van voler traslladar la processó també a la Setmana Santa castellonera, i així, el dimarts Sant, ahir, després de la celebració d'una missa a la parròquia de Sant Vicent Ferrer, els Patges de la Confraria Santa Maria Magdalena de Castelló van realitzar, crec que per segon any, l'anomenada  "Processó Infantil i Juvenil", una processó que va comptar amb l'acompanyament de la secció de bombos i tambors de la Confraria i de la Banda de Cornetes i Tambors Jaume I, col·lectiu agermanat, vestits amb un elegant uniforme de gala similar a la Guàrdia Reial. 

És veritat que Castelló està intentant recuperar la seua processó del Dijous Sant. S'està treballant perquè puga ser una realitat amb l'objectiu d'enaltir i donar més atractiu a la Setmana Santa castellonenca, celebracions de fe i devoció del poble de Castelló, pensant que aquestes són Festes d'Interés Turístic Provincial, i que tenen ara per ara a la desfilada del Sant Enterrament del divendres Sant com a acte central, però d'ací a fomentar la participació de xiquets i xiquetes, amb assistència de la Regina i Cort Infantil de les Festes de Castelló en una processó penitencial dins la Setmana Santa, per més tradició que puga tenir en alguns pobles del nostre entorn, ací, sembla estar fora de tot lloc.

Veure processonar pels nostres carrers els passos de Nostre Senyor a l'Hort de les Oliveres, la Verge de la Soledat, la Verge de l'Amor Bell, la Dolorosa i el Crist Jacent, Santa Maria Magdalena, el Crist de Medinaceli i La Pietat o el Descens de la Creu, entre d'altres, com a peces úniques que composen un dels atractius de la nostra Setmana Santa i  un reclam religiós, té un sentit, però no en te cap processonar una imatge de mida petita portada per uns xiquets i joves, però sense participació ni de xiquets ni de joves, ja que si exceptuem "la Reina i Cort" convidades, pràcticament no hi havia infants; semblant més un esperpent que altra cosa, un sense sentit, un pixar fora del test.

La seua contemplació, el seu pas, va recordar-me ahir aquells personatges creats en Espanya a finals dels anys 70 del segle passat per l'empresa Famosa, els "Pinypon", ninotets de poc més de 5 centímetres d'alçada i estàtics, amb cara menuda i poc expressius, fins i tot amb un poc de melangia...