Penyagolosa... 13 anys.

Malgrat que el 13 és un nombre que genera més d'una superstició, des de referències bíbliques a històriques, hui aquest nombre primer, és el protagonista del meu comentari, doncs exactament hui, es compleixen 13 anys d'un fet que va marcar pe sempre més la preservació del patrimoni natural, històric i cultural d'un dels indrets més estimats i volguts per tots els amants de la natura del nostre poble, el massís del Penyagolosa.

Aquell divendres 7 d'abril del 2006 el Consell de la Generalitat va aprovar per Decret 50/2006 declarar parc natural el Pic del Penyagolosa i tot el seu entorn, amb una extensió de més de mil hectàrees pertanyents als termes municipals de Vistabella, Xodos i Vilafermosa, establint-se per aquest un règim d'especial protecció.

Penyagolosa ha estat i ho serà per sempre un dels mites geogràfics del nostre País, convertit en símbol de les terres agrestes de l'interior en contrast amb les planures litorals i les valls. Representa un mite en la geografia valenciana i un referent cultural arrelat molt profundament en la nostra tradició.

Amb els 1.813 metres, es tracta del segon cim del País Valencià, només lleugerament superat per l'Alto de las Barraques al Javalambre dins el Racó d'Ademús. Es caracteritza per una orografia molt abrupta, sobretot en el vessant que mira al mar dominant forts pendents, amb angosts i profunds barrancs llaurats sobre els afloraments calcaris predominants.

La raó principal de la constitució del parc va ser la gran pressió que hi havia per part de la Unió Europea a causa dels escàndols urbanístics i mediambientals que van tenir lloc a la Comunitat Valenciana a principis de la dècada dels noranta del passat segle. Per fer callar tot això, el Govern Valencià va donar com a solució la creació, precipitadament, de molts parcs naturals, sent el del Penyagolosa un d'ells.

Siga com siga el cert és que Penyagolosa és un emblema per a la Comunitat Valenciana i cap aficionat, que es pree, a la naturalesa ha deixat de visitar els seus voltants i, alguns, a atrevir-se a recórrer les rutes que culminen en el seu cim. Per això no és estrany trobar-se amb senderistes, tant de la nostra Comunitat com d'Aragó, en qualsevol lloc del Parc camí del cim.

Han passat 13 anys, i no sé si a hores d'ara ja s'haurà aprovat el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc (PRUG) que va elaborar-se el 2014 i que és fonamental per al bon funcionament del Parc Natural, però el que si resulten del tot insuficients, són les mesures de coordinació de tots els sectors que intervenen al Parc, població, turistes i empresaris, que repercuteix en la realització d'accions per a l'adequada conservació de la natura.

Va ser a començament d'aquest 2019 quan la Consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, va explicar que l'organisme que encapçala hi havia posa't en marxa un procés de participació pública a Xodos, Vistabella i Vilafermosa per a iniciar la redacció i categoria del Pla Rector, preparant una possible ampliació i millora de la seua gestió.

Voluntat política clara, amanida amb una miqueta d'imaginació i la decisió d'escoltar els veïns per a entendre les seues ànsies i la seua forma de viure poden fer de Penyagolosa un referent de la gestió ambiental al nostre país. 13 anys després si, hem avançat, però molt poc, massa poc. Tempus fugit!