15 anys d'uns naufragis més que sonats.

Estiu del 2005, dos anys havien transcorregut des que el juliol del 2003, de la mà de Jesús Ger, Naomi Campbell, tallava la cinta que inaugurava el balneari d'aigua marina del complex orpesí de Marina d'Or.

Dos anys que van donar perquè aquesta "ciudad de vacaciones", una mena de macro complex d'hotels i apartaments enmig de camps agrícoles i a escassos metres de la platja, entre Orpesa i la Ribera, es presentara a la societat turística nacional i estrangera com a l'edèn del mediterrani, i fera créixer en un Ger-empresari el somni de construir el gegantí projecte, una ciutat de vacances, amb més de 8 milions de metres quadrats de terreny urbanitzat, "Marina d'Or Golf", que havia d'ampliar el primitiu complex turístic afegint-li com a elements estrela 3 camps de Golf, dissenyats per Greg Norman i Sergio García, i 5 superincreibles hotels i que suposava la inversió de més de 4.000 milions d'euros.

Huit anys era el marge per finalitzar aquests grans projectes, camps de golf i hotels tematitzats que, des del primer moment de la seua presentació, amb maquetes de cartó-pedra, com moltes de les obres fins aquell moment realitzades al complex, semblaven somnis, idees d'un altre planeta.

Així vam poder veure en miniatura i sentir parlar de la imminent construcció de l'hotel "los Alpes", rodejat de pistes d'esquí artificials a l'aire lliure a tan sols 2 quilòmetres de la mar, idea d'allò més estrambòtica si pensem que en aquell indret a l'agost es ronden els 35ºC, l'hotel "París" amb una reproducció de la torre Eiffel de 7 pisos i fins a un canal reproduint el riu Sena pel qual es podria navegar, o el "Venecia" de luxe en estat pur, amb més de 43000 metres quadrats d'instal·lacions i amb canals navegables amb góndoles, o el "Acuario" sens dubte el més impressionant de tots reproduint un dels esculls de coral de l'Oceà Pacífic en el qual habitarien més de 12.000 espècies diferents incloent petits taurons...

Tot pensat com diuen en castellà per viure "a lo grande", amb tot luxe i ostentació amb una actitud malgastadora, consumista, que implicava molts dispendis i poca preocupació social. Un projecte privat al que poc va faltar per afegir-se-li una altra més que desgavellada idea del senyor Fabra, d'aquell que va regir la Diputació provincial per més de 15 anys, "Mundo ilusión".

Mundo Ilusión volia ser un gran parc temàtic, independent de Marina d'Or Golf però en els voltants d'aquell, amb una extensió de 800.000 metres quadrats, basat en el circ i la màgia com a principals atractius, Un projecte al qual el senyor Fabra va voler implicar el mateix govern de la Generalitat, i que només 4 anys després, l'abril del 2009, el mateix Fabra va considerar-lo un sense sentit i del tot innecessari, això si, quan ja s'havien gastat més de 400.000 euros en sous, publicitat i maquetes...

Estiu del 2020, han passat 15 anys i Marina d'Or Golf, el projecte urbanístic més gran d'Europa, s'ha difuminat com el fum, a la vegada que la mercantil Centro de Ocio Mundo Ilusión, SLU que havia de gestionar i impulsar el projecte impulsat des de la Diputació, prompte farà 10 anys, també va ser liquidada.

Tots podem aprendre alguna cosa dels altres, encara que siga que no fer, o com no fer. Pense que "el fet de vendre fum" i pretendre traure beneficis personals d'aquells megaprojectes socials els ha passat rèdit, tant a l'empresari privat com als polítics del moment, portant-los a un naufragi que mai havien imaginat. La història sempre fica a cadascú al seu lloc.