Abandonada, inútil i sobretot molesta...

Ho publicava tot just hui fa seixanta anys el diari "Mediterraneo". L'ajuntament licitava el cobriment d'una part de la séquia de Coscollosa, concretament el tram comprés entre els carrers d'En Ros dels Ursins i el riu Sec.

Una séquia, aquesta, que des de temps antics transcorria en el seu tram urbà soterrada en el seu inici, al partidor de la séquia Major ubicat a la plaça de Maria Agustina i que aprofitant les 2/7 parts de l'aigua que la séquia mare o Major portava procedent del riu Millars, la repartia, després de creuar l'aqüeducte del riu, per files i sequiols al llarg de les partides de Coscollosa i Cap, fins al seu remat a tocar del barranc de la Magdalena.

L'any 1960 Castelló s'eixamplava pel nord, i l'inicial carrer de l'Alcalde Tárrega, el llit de la séquia, es perllongava més enllà del carrer "dels Carmelos", per la finca i sénia dels "Balados" en direcció al riu. La séquia que a l'inici del carrer transcorre per damunt la vorera de l'esquerra, en un moment determinat, el creua i ocupa el subsòl de la vorera de la part dreta.

Per molts anys, fins al 2002 en què la séquia Major va ser "desviada", en el seu cap, més enllà del barranc de Fraga, a l'inici de la ronda, i l'aigua va deixar de circular pel subsòl de la ciutat, la séquia de Coscollosa va tenir un paper important en el regadiu del tarongerar de la part alta del terme.

Al cobriment d'aquesta part de la séquia va seguir-li al cap de poc la creació de la xarxa de clavegueram i l'abandonament paulatí dels "pous cecs" i les connexions, en especial les dels nous habitatges, a la xarxa sanitària que circulava pel centre del carrer. Les connexions dels edificis del marge esquerre no van tenir cap problema, però les del marge dret, per accedir a la xarxa general de clavegueram havien de "saltar" el llit de la séquia, la qual cosa suposava la construcció d'uns sifons o colzes que, amb el pas dels anys, van convertir-se en "taps", que en moltes ocasions arribaven a obstruir els desaigües, amb les conseqüents molèsties veïnals, pels continus embossaments.

Mentre la séquia va tenir un ús, no va haver-hi més remei que "conviure" amb el problema, la solució semblava difícil, però ara, transcorreguts més de divuit anys en què la séquia ha perdut tot el seu ús, més encara, en què el llit de la séquia està del tot abandonat, sent del tot inútil el seu manteniment, no és presentable que el veïnat hàgem de seguir patint les conseqüències directes d'aquella barrera.

Crec que ja va sent hora que el Sindicat de Regs de Castelló, propietari de la infraestructura, i l'ajuntament, per discórrer aquella per un tram urbà, haurien de prendre cartes en l'assumpte i donar-li una solució. Uns o altres però hui, aprofitant que fa 60 anys que l'ajuntament feia pública una subhasta per "tapar-ne" un tram d'aquella jo, com a veí directament afectat pel problema, vull des d'ací alçar la meua veu.

No és la primera vegadaja que ho faig, ja fa més de mig any vaig dirigir-me per escrit a l'ajuntament exposant el problema i per "incitar-los" a buscar una solució. Encara estic esperant la resposta...

No tinc res contra la séquia, més encara, estaria orgullós en veure com aquella era recuperada tornant a posar-se en valor, i com "el partidor" i alguns altres elements que encara no han desaparegut, amb les pertinents indicacions pogueren estar a a vista, són part de la nostra història agrícola...

Lamentablement és ben cert que a hores d'ara una infraestructura abandonada i inútil que segueix sent causa de molts problemes i maldecaps, per no parlar de la seua insalubritat, és molesta, massa molesta i, el que és pitjor, tractada per qui té les competències directes amb total indiferència. Que hi farem!