Ahir va ser 15 d'agost del
2020. Dia de la marededéu d'agost, festa de l'Assumpció, la més antiga i
solemne de les que l'església catòlica celebra en honor de Maria, la Mare de
Déu.
Un dia estrany, dels més estranys de tots els que hem viscut en els
darrers anys, i malgrat que la família ens vam reunir, com sempre fem, al
voltant d'una taula a l'hora de dinar, és veritat que enguany, ni "la
vespra", ni tampoc en "la festa", no vaig veure gallardets, ni
escoltar coets ni músiques, elements més que habituals en aquests dies en
qualsevol altre any, i és que la pandèmia i en concret els darrers i continus
rebrots han trencat també el cicle fester de l'agost, a la ciutat, i més encara
als diferents nuclis urbans escampats pel terme, ja siga a les partides de
l'horta o de secà.
Ara, hui, el dia "de
Sant Roc", escric assegut, des del meu lloc d'estiueig, a la vora de la
finestra, i el silenci m'acompanya, De tant en tant s'escolten unes veus
d'alguns que "juguen al tenis" i algun cotxe que, malgrat ser
diumenge, passa pel carrer. Sempre hi ha algú que té feina...
No hi ha res allà on un
altre any hi hauria soroll, xiquets participant en jocs populars i gent
esmorzant amb la música de fons, excitació popular que et diu que ja han
arribat les festes d'agost. Ni ahir, ni hui, dia de "sant Roc".
La festa de l'Assumpció,
una de les més populars arreu del nostre País Valencià, amb més de cent pobles
celebrant "el dia gran" va passar, festivament parlant, amb més pena
que glòria i hui, sant Roc, un dels sants més populars a occident i patró de
molts pobles, exemple de sol·licitud i caritat pels més desvalguts, observe que
tampoc serà un dia sorollós.
I és que estem passant una
etapa dolenta, amb un confinament dur i llarg, i situacions estranyes i encara
perilloses, però malgrat el maleït Covid-19, a Castelló hem de continuar sent
un poble fester. Em dol que aquest any no puguem gaudir dels concursos, dels
balls, de les disfresses, de les competicions esportives, en definitiva d'una
sana diversió i alegria compartida al recer del descans estival, però no s'ha
de tirar la tovalla.
Hem de fer el possible i
l'impossible per erradicar el virus, però realment, ho estem fent? Eixa és la
gran pregunta... Malauradament mentre alguns ho intentem i renunciem a moltes
situacions quotidianes, també festives, altres segueixen irresponsablement fent
tot el contrari. Ho demostra el continu degoteig de rebrots i d'expansió de la
covid.
Però com deia al títol,
hui, a més a més de reflexionar sobre "les no festes d'agost",
voldria fer-vos partícips d'una curiositat. És sabut que són molts els carrers
i barris de la ciutat on sant Roc encara és festejat, però cap festa dedicada
al sant se celebra hui. Alguna s'ha perdut definitivament com la que fins a la
dècada dels 60 del segle passat es feia al carrer Diagonal; altres es realitzen
al gener, maig, setembre, octubre o novembre...
Us heu preguntat per què
Sant Roc, un dels sants més populars se celebra immediatament després de la
Mare de Déu d'Agost?
El relat explica que Sant
Roc anava pel món amb el seu gos, però necessitava trobar feina per poder
viure. Després de voltar molt va trobar-se amb Satanàs que va oferir-li feina a
l'infern. El Sant va acceptar procedint a treballar per al dimoni. Després de
realitzar diferents feines, malament és clar, el dimoni decidí de posar-lo de
cuiner, però el sant, fart del patró va decidir anar-se'n, provocant que el
dimoni l'acomiadara. Mentre feia un estofat va decidir tirar aigua beneïda dins
l'olla, i que el dimoni el tastara. En fer-ho i per efecte de l'aigua beneïda,
aquell va sofrir grans cremades, procedint a expulsar tots dos, sant i gos,
d'una potada. El sant va aprofitar el moment per a rescatar unes ànimes, plenes
i brutes de nafres, portant-les al riu per rentar-les i deixar-les blanques i
pures. La Mare de Déu, que va veure-ho tot, va preguntar-li per la procedència
de les ànimes tan blanques i el sant li va explicar totes les peripècies. La
Mare de Déu va prometre-li que en premi a la seua actitud, algun dia, el seu
dia, seria celebrat immediatament després del d'ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada