Custodiar, pasturar i engreixar...

Totes les terres de prop de la mar, des de la ratlla del terme d'Almassora al sud, fins a Benicàssim al nord, amb les terres de l'horta fent de límit pel ponent, constitueixen la zona de la marjal de Castelló, amb terrenys d'al·luvió procedents de l'erosió de les muntanyes que tanquen la Plana.

Aquest matí aprofitant la bonança del dia he dirigit les meues passes a recórrer part d'aquest territori, d'aquest paisatge, sense pressa, que tot i més que xafat i conegut, sempre em sorprèn.

Un espai que en els darrers anys ha estat sotmés a unes tensions tan urbanístiques com a conservacionistes, en el que malauradament cada dia que passa trobem una major degradació. 

Sense anar més lluny, hui mateix, m'he trobat amb multitud de camps de cultiu, de parcel·les abandonades, i amb nombrosíssims habitatges, segones residències, amb un nivell de fragmentació territorial molt alt, i que contrasta, sobretot a la part nord, a la més pegada al terme de Benicàssim, amb parcel·les buides on el prat s'ha fet l'amo.

Tal vegada per les pluges abundoses dels darrers mesos, el cabal de la Font de la Reina, al brollador del Molí de la Font, m'ha semblat prou alt i també m'han cridat l'atenció les nombroses parcel·les entollades que apareixien en llocs on el sanejament havia fet descendir el nivell freàtic dels terrenys feia ja un bon grapat d'anys, en les anomenades zones de marjal baixa al voltant del "quadro".

Per descomptat que el Primer canal i la séquia de l'Obra, portant aigua en tot el seu recorregut han ajudat indirectament a què les marjals, abans cultivades i ara abandonades, s'hagen convertit en senillars, i on la pastura és l'única activitat que es manté.

Gestionar la vegetació mitjançant herbívors és una acció que, a més, permet recuperar la gestió tradicional d'aquest tipus d'espai i fomenta la biodiversitat. De fet, és també beneficiós per a la conservació d'altres espècies d'ocells palustres amenaçats.

A una de les parcel·les a tocar de la séquia de l'Obra, abans d'arribar al Serradal, m'he trobat amb un gran ramat d'ovelles que, a més de pasturar a l'interior de l'aiguamoll, s'encarregava de retallar al seu pas la vegetació de les ribes del camí d'accés, principalment del canyís.

M'he parat a observar l'escena uns instants, prou per a pensar que aquest control de la vegetació, tal vegada sense tenir-ho present el seu pastor, ajudarà en un futur no massa llunyà a obtenir resultats impensables, ja que el ramat a més de trobar un aliment de qualitat en la vegetació que creix, que engreixa els animals, amb la dispersió de llavors realitzades mitjançant els excrements de les ovelles, ajuda a escampar més varietats d'espècies vegetals, regenerant el terreny i adobant-lo per l'any vinent.

Vet per on malgrat l'abandonament social de la marjal i la problemàtica ambiental causada per la brutícia de moltes séquies que es mostraven al meu pas, en aquest mes d'agost, la custodia, el pastoreig i l'engreix de les ovelles, en definitiva la criança d'aquest bestiar, pot ajudar i molt a frenar la ja més que observable degradació de l'entorn. És bastant sorprenent trobar encara aquest tipus de ramaderia enmig de la població turística?, que lluita i es manté al marge de la voracitat de la urbanització depredadora.

La Marjal de Castelló en aquesta zona concreta del Quadro, com he pogut tornar a comprovar hui, és encara un racó tranquil enmig d'urbanitzacions que l'envolten, que permet no només contemplar un tipus de ramaderia en vies d'extinció al nostre terme, si més no, passejar i sentir-se en calma gaudint de la flaire i dels fruits de les figueres, els codonyers i alguna perera; en definitiva natura, flora i fauna en estat pur.