A l'Agost, figues i raïm!

Tot I que fruit de l'anomenada globalització i la rapidesa en el transport, ara podem trobar "de tot, tot l'any", al nostre poble fins fa no massa anys, dir agost era dir melons, bresquilles, prunes o peres, i sobretot, era dir figues i raïm.

És evident que la fesomia del paisatge agrari local ha anat canviant constantment en els darrers anys, des dels temps que es perden en la memòria en què l'agricultor modificava i diversificava els productes per assegurar-se millors i més diverses collites, adaptades al màxim al terreny i a la climatologia, fins a la situació actual en què l'abandonament és la tònica general amb la conseqüent pèrdua de riquesa d'espècies i de varietats cultivades.

A Castelló, al nostre terme i als termes veïns, les espècies o varietats tradicionals d'hortalisses, arbres fruiters, vinya, cereals, llegums, etc., han caigut en l'oblit en el millor dels casos i, en la majoria, la desaparició del seu conreu ha sigut absoluta.

Resulta ben trist que al llarg de tot l'any, i més encara ara a l'estiu, amb la bona terra i bonança de clima del qual gaudim, la major part de les fruites que posem damunt taula per a menjar-nos-les, exceptuant les taronges i poca cosa més, hagen de vindre de fora.

L'albercoquer, la prunera, la bresquillera, el cirerer, la pomera, la perera, tots han vist minvar el nombre dels seus cultius, i en molts casos, si aquell s'ha mantingut per algun temps, ha estat perquè s'hi ha obrat una substitució per varietats noves, o foranes, normalment amb bones aptituds per a satisfer la demanda del "mercat" basada en la uniformitat visual, però que res tenen a veure amb el sabor tradicional.

Cas apart és el dels fruiters que no han patit substitució, sinó directament desaparició del cultiu. Són casos extremadament greus com el dels ginjolers, les nespleres, les serveres, o els reis de l'agost: les figueres i la vinya, les figues i el raïm, productes difícils de comprar als nostres mercats.

Si a la gent, jove i tal vegada no tant, els preguntàrem si els agraden els gínjols, les nesples, les serves, les "de la goteta de mel" o els "bagotets" de moscatell... obtindríem com a resposta moltes voltes "i això què és?". Fruites que van desapareixent i, sens dubte, desconegudes.

El cas de la figuera i dels ceps de moscatell resulten molt greus, per tractar-se d'uns dels conreus més importants del nostre estiu en altres temps, i uns dels més abandonats i oblidats actualment. No queden bancals de figueres ni a l'horta, ni al secà del terme i tampoc de vinya, malgrat que el clima, el tipus de sol i la proximitat de les zones de conreu a la mar, feien que figues i raïm moscatell foren dues estrelles a l'agost fins no fa massa anys.

I malgrat que de figueres hi ha de moltes varietats i que si rebusquem pel terme, podem trobar-ne encara aïllades, ja siguen napolitanes, verdals, roges, negres o de Sant Pere, la blanca o "de la goteta de mel", que madura a partir d'ara, a la segona quinzena d'agost, figuera vigorosa i de brancam espés i prou vertical, amb figues mitjanes, de pell color verd clar tirant a groguenc i polpa ataronjada tirant a roja, de vegades roig fosc, són una veritable llepolia.

I de totes les varietats de l'anomenat "raïm de taula", aquell conreat per ser destinat al consum com a fruita, aquell que per la calor estiuenca del nostre terme, ni poca ni massa, l'absència de gelades primaverals i la terra, ès recordat amb enyor i conreat en "alguns raconets" testimonialment, és el moscatell, un raïm amb un color de la pell groc daurat o palla, d'un gruix mitjà i polpa cruixent, la més dolça de tots els raïms.

Figues i raïm moscatell, fruites ancestrals que, ara a l'agost del 2020, mereixen una millor consideració a casa nostra, i que, amb sort i després de buscar pel mercat o "portes", podeu, tal vegada aconseguir portar a la vostra taula. Us ho recomane, intenteu-ho, no us penedireu, cada mosset us semblarà com un trocet de cel.