Un frare molt recordat... al Raval.

Tal vegada va ser ell qui l'any 1953 celebrara el casament dels meus pares, o qui l'any següent em batejara, un religiós, caputxí, nascut a Totana i que per més de 27 anys, entre 1942 i 1969, va compartir presència amb el veïnat del barri de Sant Fèlix, des del convent dels Pares Caputxins, en la parròquia de la Sagrada Família, de la ronda, José Ramón Cuñat Bufante, el pare José de Tavernes, el record del qual, malgrat el pas dels anys, encara roman inalterable, entre "la gent" gran del Raval.

Un home a qui recorde vestit sempre amb la sotana caputxina de color marró fosc, cordó franciscà blanc, tonsura al cap, barba llarga i, allò que a mi més m'impressionava, els seus peus, quasi nus, amb sandàlies, sense mitjons, tant a l'estiu com a l'hivern.

No vaig ser jo "xiqüelo" amb massa relació amb el pare José, però tinc molts amics que en parlar d'aquell religiós sempre exalten la seua humilitat, paciència i vocació de servei, amb un etern agraïment per tot allò que d'ell van rebre, ja fora a l'antic col·legi de "Santo Dominguito" de Val, l'escolania, el teatre parroquial, el futbol, les excursions o altres activitats lligades a la funció d'escolanets.

Un religiós que amb el pas del temps entre nosaltres, tot i ser foraster, va integrar-se molt bé al Castelló d'aquell temps, intercedint per qualsevol motiu que considerara just davant qui fora, alcalde, governador o el mateix Herrero Tejedor quan va ser ministre i que va arribar des del seu esperit d'humilitat, a imprimir un caràcter especial a la gent dels ravals de Sant Fèlix, els Mestrets i la Guinea.

I si hui porte al record a aquella figura apassionant, excepcional i per molts "quasi sant" és perquè tot just en aquests dies del 1960, fa 60 anys, en

el capítol que l'Orde caputxí va celebrar per aquelles dates, el nostre recordat "Padre José", que feia ja 18 que com a coadjutor de la parròquia, compartia el nostre dia a dia, va ser nomenat "Guardian" del convent de Castelló i, nomenat pel bisbe Pont i Gol, cura ecònom de la parròquia, substituint a qui fins aleshores havia estat ocupant aquells llocs de servei, el pare Carlos Maria d'Oriola, que el capítol nomenava per regir el noviciat a l'Olleria.

La figura del Pare José de Tavernes reflecteix encara ara 60 anys després d'aquell nomenament, molts moments de les vivències de centenars, potser, milers de nens, joves i feligresos als quals va atendre.

El seu lema de vida, viure pels altres, el va portar a tenir amistat amb el pintor Porcar, amb Lluís Revest o amb l'escultor Ripollés, figures de Castelló que en aquell temps, vivien en l'àmbit de la parròquia.

La seua etapa de "cura" i el seu particular tarannà sempre seran recordats per altres fets curiosos, entre els quals cal destacar, els sermons del dia de la romeria de les canyes dels anys 1944 el darrer abans de la renovació festera i el de 1946, l'any "de la gelà", la col·locació en l'altar major de la parròquia del grup escultòric de la Sagrada Família o la celebració de l'emotiu rosari de l'Aurora, aquella festa tan bella en la qual van cantar i van resar el rosari, tots alhora, els veïns amb els frares des de la vorera de la Ronda i els presos de la presó des de l'interior d'aquest centre a què s'accedia pel carrer Cerdán de Tallada.

27 anys que van donar per molt, sobretot a partir d'aquell 1960 i fins a l'any 1969 en què va ser traslladat a Oriola, on va morir només dos anys després, el 1971, sent soterrat a Totana, el seu poble natal, on són encara molts els veïns de Castelló, parroquians de la Sagrada Família, que desplaçant-se per qualsevol motiu per aquelles terres, aprofiten per a visitar-lo dedicant-li les seues oracions...