Bon bac!

Va ser el 1868, quan es va inaugurar el tren València-Sagunt-Castelló, fet que va motivar a l'Ajuntament de Castelló a realitzar al costat de l'estació de Renfe, ocupant el solar de l'antic cementiri del Calvari, una vinya de D. Salvador Tárrega, i un secà de D. José de la Font i un altre del comte de Pestagua, un nou parc/passeig, el Passeig Ribalta, el qual havia de ser una mostra del poder econòmic tant de la ciutat.

Dotat des del principi d'arbrat, inicialment no tenia cap mena de construcció. La primera edificació que es va construir el 1870 va ser la caseta per als peons que tenien cura del parc, a la qual van seguir una font i , ja al segle XX, el 1925, una pèrgola, per a la construcció de la qual van destinar-se 7.266 pessetes.

Un recinte a l'aire lliure en forma circular; un pavelló d'estil isabelí envoltat de biguetes de formigó, amb pilars revestits de rajoles; amb un banc perifèric de pedra, que tenia una barana de ferro a sobre del respatller, amb el paviment del terra de rajola ceràmica i decorat; al centre del cercle hi havia un xicotet estany enjardinat amb palmeres i diferent vegetació.

Un lloc de passejades al sol, de nits de festa inoblidables, d'escenari de festejos que va començar a utilitzar-se a partir dels anys 30 del segle passat com a lloc d'esbarjo i perquè tocara la banda municipal de música, sent als anys 50, quan arreglat el recinte d'una forma atractiva, es va dotar de taquilles perquè, a cada funció o ball, la recaptació ajudarà a millorar fons per a la "Junta Central de Fiestas". Un espai, que oferia alternatives als ciutadans quan encara la calor, l'estiu i l'atractiu del mar no havia començat a marcar les migracions a la costa durant els mesos estivals.

Es van aixecar els pilars, després es van tancar els buits entre els pilars i finalment a partir del 1971 i amb un pressupost de 18 milions de pessetes, va crear-se un espai tancat, atemporal, per a estiu i hivern, una estructura dissenyada per l'arquitecte municipal Joaquín Tirado formada per una sèrie d'arcs de ferro en forma de 'L' invertida sobre els quals es va recolzar la cúpula, un espai municipal "multiús" però majoritàriament emprat, any rere any, per les presentacions de les comissions gaiateres.

40 anys després, el 2011, inaugurat el Palau de la Festa, edifici destinat a acollir tots els esdeveniments socials de la ciutat, especialment aquells que contribueixen a enriquir el món de la festa, van sortir diferents rumors sobre "el futur de la Pèrgola", tendents a recuperar l'escenari enjardinat, a l'aire lliure, amb la màxima integració al parc, defensant que no hi ha millor fusió amb l'entorn que el seu enderrocament, o bé dignificar l'edifici amb una remodelació integral i deixar-lo com a espai modern i multifuncional.

Finalment, l'equip de govern va optar per la rehabilitació, incloent-hi aquella en l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat, una de les actuacions més importants, especialment pel seu impacte social, de totes les accions plantejades en el marc del pla Edusi de la ciutat, que suposava una forta inversió econòmica cofinançada entre els fons Feder de la Unió Europea i el govern municipal.

Des del març del 2021 fins al març del 2022, va presentar-se el projecte, va modificar-se amb els requeriments de la Conselleria de Cultura, va autoritzar-se el nou projecte bàsic d'execució i rehabilitació i van emetre's nous informes per part de la Reial Acadèmia de Sant Carles, l'UJI i el Consell Valencià de Cultura.

Semblava que l'inici de la remodelació era imminent, fins i tot ja estaven autoritzats els treballs a l'empresa adjudicatària del concurs, la UTE Becsa e Indertec, per un valor de 2'5 milions d'euros, però aquesta mateixa setmana la reforma ha tornat a quedar en l'aire.

El motiu? La resolució emesa ara per part de la Direcció General de Cultura i Esport de la Conselleria de Cultura, després d'analitzats els tres informes "de les institucions consultives" (La Reial Acadèmia, L'UJI i el Consell de Cultura) que són contraris a la reforma per ser la Pèrgola un element impropi dins del conjunt històric i, per tant, distorsionant dels valors patrimonials del parc.

Bon bac el rebut per l'equip de govern municipal i en especial per la regidoria d'urbanisme que, ara haurà de tornar a analitzar juntament amb l'equip tècnic i jurídic defensor del projecte, quins són els passos a seguir.

Un embolic que ningú esperàvem, però que, a parer meu, té fàcil solució, l'enderroc de tot l'antic edifici i l'adequació de l'espai al projecte inicial, de la mateixa manera que va fer-se en el seu dia amb l'espai ocupat pel parc infantil de tràfic o la zona de jocs infantils a la inicial Rosaleda, o el que de no eixir cap altre imprevist, prompte veurem restituït, l'emblemàtic indret que ara ocupa la creu dels caiguts.