Costums de la nostra Setmana Santa que en pocs anys es poden perdre, si no s'han perdut ja.

Quan una persona es fa gran, diuen que té més presents els records de quan era menut. No se si serà del tot cert, però sí que ho és el fet que, en arribar certs moments de l'any, alguns records viscuts o escoltats, es fan més presents.

És el cas dels records de les antigues celebracions de la Setmana Santa que ara, definitivament ja han passat a la història i semblen d'altres èpoques, com el de la devoció dels "33 credos", símbol dels 33 anys que Crist va estar a la terra, costum d'origen franciscà i que a Castelló es realitzava davant el Crist Jacent de la Sang, o aquella pràctica comuna de cobrir amb una tela de color morat, símbol dels temps penitencials, les imatges de les esglésies perquè per ser dies de dol, aquella no volia que els fidels és distragueren amb les belles escultures, amb les esplendors de l'art, ni tan sols amb els metalls que adornaven el signe de la Creu, per no parlar del dejuni i l'abstinència, en record i homenatge a la mort de Crist i que hui poca gent manté.

Però juntament amb aquestes pràctiques litúrgiques en trobem unes altres que podem considerar més curioses, altres activitats típiques d'aquests dies sants que, si no es preserven i es difonen, en pocs anys poden perdre's i caure en l'oblit. D'algunes d'elles vull parlar o portar a la memòria.

De segur que al costat d'algunes que us resultaran fins i tot desconegudes, altres us sonaran, senyal d'allò que deia al principi, o estan ja perdudes o, de no practicar-les prompte es perdran. Vegem-les...

Anar a collir "timonet". La farigola o timonet i el romaní són plantes que tradicionalment s'han associat a la Setmana Santa, ja que en aquests dies es troben en el període de màxima floració. La tradició deia que la farigola s'havia d'anar a collir durant la lluna plena que il·luminava la Pasqua, ja fora Dijous o Divendres Sant, però sempre abans de la sortida del Sol del Dissabte de Glòria. De fet, el refranyer recull aquesta relació amb la dita "Divendres Sant, anem a collir farigola al camp. I és que collida en lluna plena, les propietats i virtuts de la farigola deien estaven reforçades. Qui ha anat alguna vegada a collir timonet en la Setmana Santa? Pocs o no ningú; conclusió: costum perdut, una llàstima? jutgeu vosaltres...

Dejuni de campanes. Com a mostra de dol, des del Dijous Sant fins al Diumenge de Resurrecció, de la mateixa manera que les campanes dels campanars de les esglésies de tot el poble deixaven de tocar, el silenci s'apoderava fins i tot de les emissores de ràdio, al mateix temps, als menuts se'ns impedia jugar i fer bulla i xivarri, fins i tot a molts no els banyaven el Divendres Sant; no, és podia fer pràcticament res; d'aquí l'alegria en arribar el Diumenge de Glòria. El malsón s'havia acabat!

Si escombres tindràs formigues. Una altra de les creences vinculades al dol de la mort de Jesús es trobava a la mateixa casa. Segons la veu popular de les dones del Raval, ni el Dijous Sant ni el Divendres Sant, els dies centrals de la Passió de Crist, es podia escombrar, ja que si ho feies, hi havia la creença que es tindrien formigues durant tot l'any. Per això, era el Dissabte de Glòria quan es feia una neteja general de la casa, no abans.

Penjar la palma al balcó. Els palmons i les palmes són fulles de palmera tendra que el dia de Rams són beneits. Són típics d'aquesta festa, juntament amb les més pobres branques d'olivera, perquè rememoren l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. En algunes cases encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l'any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort. Malauradament, cada any en són menys les cases que mantenen la tradició. Us convide a passejar aquests dies pels carrers propers a la vostra llar i contar les palmes que trobeu penjades, serà una casualitat trobar-ne més de les que podeu comptar amb els dits de les mans...

Pràctiques pintoresques que avui en dia ens semblen gairebé de ciència-ficció, però que no fa tants anys eren comunes entre els veïns de la nostra ciutat. Eren altres temps, ni millors ni pitjors, diferents; costums que no hauríem de permetre que caigueren mai en l'oblit, són part del nostre poble, de la nostra cultura, de la nostra identitat. Ací ho deixe...