Cent mesos...

Corria al calendari el mes de maig, era l'any 2006, des de l'àrea de Modernització de l'ajuntament de la ciutat, i sota el nom genèric de "bloggeate", s'obria al veïnat un nou servei gratuït per a la creació de blogs personals, espais d'opinió i comentaris, sense cost algú, donant així la possibilitat d'acostar l'ús de les noves tecnologies a tots els ciutadans.

El mes de març de l'any següent, 2007, vaig llançar-me a l'aventura d'obrir el meu primer blog en aquell servei, i, en total llibertat, vaig anar publicant entre el 2007 i el 2014 a través de més de mil set-centes entrades el que creia pertinent, amb el nom genèric pel blog de: "drosidelraval", fins que va arribar un moment en què el servei va començar a donar problemes i finalment, no sé per voluntat de qui o falta d'aquella, va desaparèixer com a tal del web.

En aquells anys en què "a la força" en moltes ocasions havia d'endinsar-me en el món de la tecnologia digital, vaig conèixer "blogger", una ferramenta gratuïta que permetia també la creació i gestió de blogs de caràcter personal, no dubtant en obrir i "hospedar" en el subdomini de "google blogspot.com un nou blog que, inicialment i per espai d'uns pocs dies, entre el 19 i el 31 de març del 2014, va conviure amb "el municipal" i que va nàixer amb el nom de "Després de set anys" en homenatge al temps en què el blog "drosidelraval" m'havia permés dir la meua.

Hui, huit anys tres mesos i nou dies després d'aquell segon naixement, huit transcorreguts 3027 dies, resulta que el "germà menor" s'ha fet gran i amb més de 1.200 entrades, està a punt de complir 100 mesos de vida, tot un nombre rodó.

Cent mesos és molt de temps per un poble, i tot ha canviat des d'aleshores, l'atur se situava en aquells moments per sobre del 25%, el "Seat Ibiza" era el cotxe més venut, el preu de la benzina rondava el 1'33 euros/litre, moria l'expresident del govern Adolfo Suarez, el paranimf de l'UJI preparava la seua programació de primavera amb espectacles de dansa, cinema i humor, mentre CulturArts oferia en el seu abonament de primavera huit concerts que es celebraren a l'auditori.

I en aquests cent mesos, en aquest blog, he anat dient la meua, unes vegades tractant de descriure el meu estat d'ànim en relació amb algun tema en concret, altres amb observacions puntuals i altres en opinions més o menys compartides. En definitiva i mirant cap enrere només he volgut que el blog suposara un mirall en el pas del temps, que es limitara a reflectir allò que davant meu passa.

El que continuarà sent no està encara escrit, però intentaré que, com ara, el que passe, observe, mire o trobe curiós en el dia a dia, quede escrit.

Vull ressaltar, i agrair, la confiança i el suport rebuts per tots aquells que em seguiu, que tot i que públicament no en sou massa: Luís, Joan, Jose Gregorio, Carlos, Vicente i Araceli, sé i sent que hi ha molts més; també d'aquells que en algun moment d'aquests 100 mesos han deixat "per escrit" algun dels vora 100 comentaris recollits a algunes de les 1200 entrades, a tots aquells que de manera privada a través d'altres xarxes socials, Facebook o twitter dieu la vostra i, també a aquells que, de manera anónima, desconeguts per mi o no, feu que, el nombre de visitants estiga a prop dels 140.000.

El bloc és la meua peça de comunicació digital i em dona satisfaccions, ja que em permet, a la vegada que mostrar-me al món, ajudar-me a assentar idees i compartir-les amb vosaltres. Tot i això, entenc que les coses han canviat molt en aquests 100 mesos, però per mi i gràcies a vosaltres, el blogging, i en concret aquest projecte s'ha convertit en un estil de vida. Per tot això i moltes coses més gràcies, moltes gràcies.