Uns carrers, com molts altres, dedicats a figures il·lustres I importants d'un Castelló no massa llunyà, però que el pas del temps ha esborrat de la memòria col·lectiva i, gosaria dir que, majoritàriament, ni els mateixos veïns que en ells viuen, saben de la seua importància.
La casualitat ha volgut que hui, darrer dia del mes de juliol, aquests dos personatges que van ser contemporanis i que gaudeixen de dos carrers a la nostra ciutat separats només per uns centenars de metres, compartisquen protagonisme, en commemorar-se el 137 aniversari d'un esdeveniment que, a l'inici de l'estiu de 1885 va assolar la ciutat en un gran caos de por i morts, l'epidèmia de còlera, provocant més de 300 defuncions en una ciutat que acabava de superar els 25.000 habitants i sent el 31 de juliol el dia àlgid de la malaltia, amb 21 nous contagiats i 13 defuncions.
El caos va ser gran a la ciutat entre el dia 9 de juny en què va aparèixer el primer cas, una marinera del Grau, veïna del carrer Falcó i el 21 d'octubre en què van produir-se les dues darreres defuncions; 134 dies en què els dos protagonistes recordats avui van aixecar-se com a garants en la defensa de la població.
La casualitat va voler que en aquells dies el director metge cirurgia de l'hospital provincial i de la beneficència, José Tàrrega Torres, vinculat al partit conservador i membre del Cercle Catòlic, ocupara l'alcaldia de la ciutat, per la qual cosa, sent coneixedor de la gravetat de l'epidèmia, no va dubtar gens en prendre unes mesures "extremes" per defensar el veïnat, amb l'emissió d'un enèrgic bàndol mitjançant el qual juntament amb l'obligació de, al menor símptoma de la malaltia, donar part a les autoritats, es ficava a l'abast de tots els veïns sense recursos de manera gratuïta assistència mèdica, medicines i aliments, bàndol que no va tardar gens ni mica a aconseguir reanimar l'esperit veïnal.
En esgotar-se els recursos municipals destinats a aquells menesters, repartiment de menjar, brigades de desinfecció, aïllaments..., el senyor Tàrrega no va dubtar en convocar al mateix ajuntament, a una reunió als majors contribuents de la ciutat (aquells que pagaven més de 100 pessetes de contribució), demanant-los aportaren entre tots els 50.000 reals que va calcular-se eren necessaris per a continuar fent front a les necessitats. Una petició que va tenir una gran resposta, no només entre aquells més rics, sinó també entre tots els empleats civils que, van renunciar a una part de "la paga" (l'equivalent a mig dia o dia sencer segons categories) per destinar-la a augmentar aquell fons municipal.
La campanya va animar també al clergat a fer donacions, al cos de metges i al veïnat en general que, en la mesura de les seues possibilitats, van ser més que generosos. El fet, sens dubte, va contribuir al fet que l'epidèmia no prenguera més mal. Vençuda finalment aquesta, el govern va concedir al doctor Tàrrega, la creu d'epidèmies i, més tard, la ciutat en agraïment per la seua lloable conducta va dedicar-li un carrer.
Provada l'eficàcia en poc més de tres mesos va aconseguir vacunar més de 50.000 valencians, 800 veïns a Castelló, dels quals diuen les cròniques cap d'elles va ser atacada per la malaltia, considerant-se aquesta acció com la primera vacunació massiva de la història. Tot i això, el doctor Ferran va haver de lluitar per defensar el descobriment de la vacuna anticolèrica, reconeixement que li va arribar el 1907, quan li van concedir el premi Bréant de l'Acadèmia de les Ciències de París.
El seu reconeixement, tot i que mai no ha estat a l'altura de la fita que va marcar en la història de la medicina, va tenir-lo i continua tenint-lo a Castelló, com el seu col·lega Tàrrega, amb el manteniment dels seus records en un carrer. I és que Castelló és una ciutat, un poble que sap agrair la generositat, l'esforç i els sacrificis d'aquells que d'una manera o l'altra han ajudat a engrandir-lo. 137 anys d'una història, en un poble que, diuen, mai passa res...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada